Amb el creixement actual, l’aeròdrom de la capital catalana podria arribar al límit de la seva capacitat en la pròxima dècada
ACN Barcelona .- El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i els alcaldes del Prat de Llobregat, Castelldefels, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Sitges i Viladecans, s’han reunit aquest dimarts per analitzar el creixement i les perspectives de futur de l’aeroport del Prat. Un aeròdrom amb una capacitat de 55 milions de passatgers anuals, que l’any passat en va rebre 44 i que podria arribar al seu límit durant la pròxima dècada. El conseller s’ha compromès amb els representants del territori a treballar conjuntament en una proposta sobre la configuració i l’operativa de l’aeroport, que “tindrà en compte que els aeroports de Girona i Reus actuïn com a quarta pista del Prat” aprofitant la bona connexió ferroviària. A més, malgrat reconèixer que la voluntat del Departament és augmentar la capacitat de l’aeròdrom, ha assegurat que no es canviarà la seva actual configuració amb pistes segregades que s’ha demostrat com la millor manera de minimitzar l’impacte acústic que pateixen els ciutadans que viuen al seu entorn.
Sobre la possibilitat que els aeroports de Reus i Girona actuïn com a quarta pista del Prat, el conseller Rull ha destacat que “el sistema aeroportuari català presenta unes característiques de connectivitat ferroviària i en temps de viatges que permet concebre i gestionar el sistema de manera complementària aprofitant la infraestructura existent i preservant els aspectes ambiental, de qualitat de l’entorn i socials” que preocupen als municipis i al Govern català.
Tenint en compte les dades de creixement del Prat, que podria tancar el 2017 amb 48 milions de passatgers, el 90% de la seva capacitat, el Govern i els ajuntaments han mostrat la necessitat d’analitzar les diverses opcions possibles i consensuar una proposta sobre com cal gestionar aquest creixement, en el marc del Pla estratègic de l’aviació a Catalunya, horitzó 2030, que està elaborant el Departament de Territori i Sostenibilitat i de la revisió del pla director d’aquesta infraestructura que ha impulsat Aena
