La taxa TEA mesura el nombre de persones entre 18 i 64 anys que han engegat durant l’últim any una empresa que o bé encara no ha pagat salaris durant més de tres mesos o que ja està en un procés més avançat i per tant ja ha pagat salaris durant més de tres mesos. Per calcular aquesta taxa, en aquests emprenedors denominats ‘naixents’, cal sumar els emprenedors ‘nous’ que acumulen un període empresarial de no més de 42 mesos, i els emprenedors ‘consolidats’ que superen els 42 mesos d’aventura empresarial.

La qualitat de l’emprenedoria catalana i barcelonina és rellevant quan es parla de l’emprenedor jove, el que té entre 18 i 34 anys. En aquest cas, a Catalunya i a Barcelona la taxa TEA s’ha situat el 2016 en el 9,5% i el 9,1%, respectivament, molt per sobre de la mitjana juvenil de l’estat espanyol i fregant la taxa europea del 9,9%, també per aquest 2016.

Joan Aregio, secretari d’Empresa i Competitivitat, ha valorat com una ”molt bona dada” aquesta de la taxa juvenil catalana i que constata que en l’actualitat és molt mes fàcil crear una iniciativa empresarial que fa, per exemple, 40 anys, que es necessitaven més recursos econòmics per comprar actius industrials i grans terrenys per engegar un projecte.

En l’estudi també es destaca que la taxa emprenedora que fa referència als projectes empresarials nous, aquells que estan entre 3 i 42 mesos d’antiguitat, és superior a Catalunya i Barcelona a la registrada pel conjunt europeu i a l’estat espanyol. Així, a Catalunya i a Barcelona aquesta taxa és del 4,6% i del 4,8%, respectivament, per sobre del 3,2% europeu i del 2,9% espanyol.

En l’informe també es subratlla el factor negatiu que suposa la poca internacionalització dels emprenedors que indica que en el 80% dels casos de les empreses constituïdes no hi ha vendes a l’exterior.

Un factor positiu que es consolida en aquests dos últims anys és el fet que augmenta de manera considerable el nombre d’emprenedors que neix a partir d’una ”oportunitat” de mercat per sobre d’una ”necessitat” personal de tenir una feina pel tancament d’oportunitats en el mercat laboral.

Si es comparen els perfils condicionats a la motivació per ser emprenedor de Catalunya amb els altres països s’observa que en la mitjana dels dos últims anys la ràtio oportunitat relacionada amb el factor necessitat (motivació/necessitat) a Catalunya és 2,20 mentre que a l’estat espanyol es d’1,58 i a la UE 2,24.

En la presentació de l’informe, Joan Aregio ha destacat que per millorar la qualitat de l’emprenedoria s’ha de treballar en el camp de la formació i en el camp de la innovació. A més formació i a més innovació més projectes industrials es podran posaren marxa i més ocupació de qualitat.

Tot i això, Aregio ha afegit que perquè hi hagi més qualitat en els nous projectes d’emprenedors cal que hi hagi també quantitat i les dades del 2016 ajuden a ser optimistes en aconseguir aquesta millora dels continguts dels nous projectes empresarials.

Una de les dades que es destaca en l’edició del 2016 de l’informe GEM és que la percepció d’oportunitats per emprendre un projecte empresarial en els pròxims sis mesos ha augmentat a Catalunya fins el 30%, en un percentatge pròxim als 35% que hi havia abans de la crisi, segons ha destacat Marc Castells, vicepresident segon de la Diputació de Barcelona i president delegat de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local d’aquesta institució.

Castells ha valorat aquest 30% de clima d’oportunitat com una molt bona dada perquè s’allunya dels pessimisme que hi havia fa uns anys durant la crisi i on només el 15% dels enquestats veia l’oportunitat de crear una empresa en els pròxims sis mesos.

El representant de la Diputació ha destacat la feina a favor de l’emprenedoria que es fa des d’aquesta institució que s’articula a través dels serveis que s’ofereixen en els 98 centres d’atenció als emprenedors que es tenen oberts a les comarques barcelonines. En concret, en els últims anys s’han atès 34.000 empreses i a 64.000 emprenedors. Castells ha assegurat que els emprenedors que estan assessorats pels serveis públics de la Diputació de mitjana sobreviuen com empresa tres anys més que les empreses que han anat en solitari.