El president de la Fundació CRAM, Josep Maria Pal Margarit, ha explicat que és habitual que els pescadors agafin tortugues a les xarxes perquè “allà entra tot el que hi hagi en aquell moment” al mar, però que ara ja són conscients de com han d’actuar, després que fa dos anys s’iniciés un protocol dirigit als pescadors. Així, ara “les agafen, les guarden al vaixell, en una zona on no les puguin molestar, i les fan arribar al CRAM perquè se’ls faci tot el tractament precís”.A l’alliberament ha participat Àngel Accensi, un dels pescadors que va capturar accidentalment una de les tortugues que aquest diumenge ha estat alliberada. El pescador ha explicat que van descobrir la tortuga entre la xarxa quan van obrir-la per treure el peix. Aleshores, “la vam posar amb una manta perquè no s’estressés”. “Això ens ho ha explicat el CRAM, perquè abans les tiràvem a l’aigua perquè pensàvem que sobrevivien i es veu que no, que potser tenen algun problema i llavors moren”, ha explicat Accensi.Aquest no ha estat el primer cop que Accensi ha capturat una tortuga, però sí que ha estat la primera vegada que ha recorregut al CRAM. “Abans si vèiem que es movia, la llençàvem al mar. Si no estava bé, la teníem a coberta, li anàvem tirant aigua, la reanimàvem perquè pugen cansades, mig ofegades”, relata. Amb tot, quan veien que feia més moviment la retornaven a l’aigua, a una zona on ja no es pesca per evitar que la poguessin tornar a agafar de seguida. “Pensàvem que ho fèiem bé, però no”, ha assenyalat.

I és que les tortugues que es capturen poden semblar que estan bé a simple vista, però poden patir la síndrome de la descompressió, “com els submarinistes”, recorda Pal. Això passa quan són arrossegades a la superfície molt ràpidament. Per tot plegat, al CRAM se’ls practica una analítica de sang, se’ls fan radiografies i ecografies i se’ls té en quarantena, en el qual també comproven si du plàstics. “Un cop equilibrats els nivells analítics, la tornem ràpidament al mar”, com s’ha fet aquest diumenge en una jornada en què hi han volgut participar centenars de veïns de la zona, amb molts nens.

La Marta presentava la malaltia descompressiva, amb gas als teixits, a l’arteria renal, una afectació que li hauria provocat la mort en dos o tres dies. La Fortunata presentava una ferida bastant profunda en la zona més inguinal del plastró, tenia una fractura de fèmur i osteomielitis en algun os. La darrera és la Kika que es trobava en perfectes condicions.

En l’activitat del ‘Torna a casa’ s’han programat exposicions i tallers per als nens, a més d’un simulacre de rescat de tortugues perquè tothom conegui què s’ha de fer si es troba una tortuga. Un dels primers passos, avisa Pal, és alertar el 112 perquè s’activin els mecanismes previstos. Per Accensi, és important que la gent “es consciencii per recuperar l’espècie”. L’activitat ha estat programada per la Generalitat, mitjançant la Xarxa de Rescat de Fauna Marina i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, en col·laboració amb la Fundació CRAM. També hi ha participat Agents Rurals, així com representants de la Confraria de Pescadors Verge del Carme de Sant Carles de la Ràpita i de l’Ajuntament.

El Montsià és la comarca on es recuperen més tortugues. Això és perquè la Badia dels Alfacs és un dels hàbitats favorits de la tortuga babaua, que sol passar l’hivern a la zona. Fa just una setmana, una tortuga babaua va ser localitzada sense vida a la platja de Riumar, a Deltebre (Baix Ebre). Tot i que la causa de la mort no ha pogut ser determinada, el més probable és que morís a conseqüència d’una ràpida descompressió.