La restauració i l’oci creixen en Marina Port Tarraco, una joia desconeguda que aspira a convertir-se en referent
Un reportatge de Natxo Guinea
Com en centenars d’històries explicades al llarg dels segles, en el mar i els seus voltants hi ha tresors encondidos, esperant al fet que algú els trobi. Llegendes aparti, alguna cosa similar ocorre en Marina Port Tarraco, un enclavament privilegiat de Tarragona que molt poc a poc va guanyant en vida i coneixement, superant una barrera tan mental com a física que de vegades la separa de la resta de la ciutat.
En el cada cop més transitat passeig del moll, els vianants observen els vaixells i iots amarrats com si d’una atracció turística es tractés, i a l’altre costat, locals de diversos tipus ofereixen un lloc d’oci i esplai per a tots els gustos. En ells, l’oferta arriba des d’establiments com Hosteria Vermut o Harbour Club, on diversos accents estrangers es barregen en les terrasses, ja que són punt de trobada habitual de tripulants de vaixells i creuers, i gent de Tarragona que cada dia s’anima més a baixar i gaudir d’un entorn únic, que ofereix una experiència completament diferent a la qual zones com la Part Alta poden oferir.
Part de la ‘culpa’ d’aquest creixement la tenen Javier Pereira i Ramona Nieto, amos del restaurant Medi Terraneum. Tots dos van apostar fort des del juny passat pel que era un local i una zona amb moltíssim potencial. Tenir, a més, com a xef a Anaven Tomás, un ex de l’Estel Michelin Alquímia, ajuda. “Ell és el 70%”, afirmen els amos. El senyal d’identitat que ofereixen és la cuina de proximitat; el fer, com el propi Tomás afirma, el de sempre, d’una manera nova i moderna. Replet, disposen d’una oferta que va des de menjars d’empresa a noces civils, passant per famílies, sempre adaptant-se al que el client demana i vol, en el que ells criden “una oferta personalitzada”. Tant és així que durant la realització del reportatge, van ser interromputs per dues clientes que volien felicitar als tres.
El restant 30%? El lloc, afirmen. No hi ha més que fixar-se en el passeig, els vaixells, el moll i el propi mar obert. Tot això, visible des de la terrassa de la qual disposen.Tan única és la localització, que ofereixen una mica més que menjar: espais de networking, espectacles de llum i so, mostres de cotxes antics i fins a cinema; utilitzant un petit ‘amfiteatre’ amb capacitat per unes 350 persones, al llarg de l’estiu emeten pel·lícules en una pantalla geganta, amb el moll de fons. Poques localitzacions poden oferir alguna cosa així.
El problema, ho tenen clar els tres, és aquesta frontera abans esmentada. A pesar que la presència de Medi Terraneum, situat en el “eix” de la zona, ha ajudat a aixecar l’oci i la presència de gent (hi ha locals de diversos tipus a punt d’obrir), encara falta una empenta; que la ciutat deixi d’estar d’esquena al mar, com a tantes vegades se li ha atribuït. “Cal activar la zona”, reconeixen, i afegeixen que de vegades pot semblar que la gent “la veu com alguna cosa privat”, ja que en moltes ciutats els ports ho són, i l’accés està restringit.
Si Tarragona torna finalment la cara al mar, veurà que té una joia per explotar a uns pocs passos. Un enclavament que permet passejar, prendre’s el vermú, gaudir de bona gastronomia i d’una copa amb unes vistes difícilment comparables. “Per a l’any que ve, estic segur que si no fas una reserva, et quedes sense lloc”, comenta un somrient Pereira. Les primeres pedres de la descentralització ja s’han posat, ara solament falta aquesta empenta als tarragonins perquè descobreixin i gaudeixin de la Marina Port Tarraco.
