Les dades també evidencien diferències per territoris, de tal manera que a Andalusia i a Catalunya és on hi ha més pensionistes per sota dels 8.208,5 euros anuals, seguides de València, Madrid i Galícia.

En termes relatius, Canàries, Galícia i Múrcia serien les comunitats amb més proporció de pensionistes per sota del llindar de la pobresa, al costat de la ciutat autònoma de Melilla, que encapçala el llistat. A l’altra banda se situen Castella i Lleó, Madrid, Aragó i Astúries.

A banda, Gestha afirma que segons el Tribunal de Comptes el cost a l’IRPF de les aportacions a plans privats de pensions va ser el 2015 de 1.990 milions d’euros, dels quals més del 40% beneficien majoritàriament als que guanyen més de 60.000 euros anuals, “que amb prou feines suposen un 3,5% dels declarants, però són el 13% dels que aporten a aquests fons privats”. A més, l’avantatge fiscal és progressivament més gran quant més grans siguin els ingressos anuals.

El secretari general de Gestha, José María Mollinedo, apunta que “tenint en compte els gairebé 2.000 milions que ens costen els plans privats de pensions dels quals es beneficien principalment les 380.000 persones amb rendes més altes, no s’entén la manca de voluntat política per acordar finançar amb impostos les pensions no contributives i equilibrar el pressupost de la Seguretat Social, i així poder revaloritzar les pensions en funció de l’IPC per mantenir el poder adquisitiu, especialment dels més de tres milions de pensionistes que reben prestacions que els situen per sota del llindar de la pobresa”.