Més d’un 62% dels ingressos a urgències per intent de suïcidi a l’Ebre van ser de dones i majoritàriament casades o amb parella. Ho constata una tesi del campus Terres de l’Ebre realitzada per Georgina Casanova després d’analitzar prop d’un miler de casos atesos a la unitat de salut mental del Pere Mata al territori.

La infermera de la unitat d’hospitalització de la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre, Georgina Casanova ha elaborat la seua tesi doctoral: Diferències en els factors de risc entre la població que consulta per un intent de suïcidi i la que acudeix per altres motius a un servei d’urgències d’una unitat de salut mental . En ella investiga quin és perfil clínic i psicosocial de les persones que han protagonitzat algun intent de suïcidi a les Terres de l’Ebre, per tal de desenvolupar un programa de prevenció eficaç per a les conductes suïcides a la zona. Per realitzar la seua investigació ha fet un anàlisi comparatiu entre 498 persones que han estat atesas a la unitat de salut mental de la Fundació Pere Mata al territori per un intent de suïcidi, i 502 que hi ha acudit per altres motius.

La principal conclusió que es desprèn de l’estudi és que hi ha entre els dos grups analitzats “diferències estadísticament significatives en múltiples variables”. Així el grup de les persones que ha acudit per un intent de suïcidi al centre està en un 62,4% format per dones, mentre que en l’altre grup la xifra és només d’un 47%; el 59% tenen parella enfront del 43.7% de l’altre grup; el 58,5% tenen problemes de relació, enfront un 39,2%; i el percentatge de problemes de relació en la parella és d’un 46,7% enfront del 26,4%. Un 35,1% no tenia feina mentre que en l’altre grup el percentatge és del 25,1%; el 33% patia dificultats econòmiques enfront del 20,6% de l’altre grup analitzat. També és significatiu que només un 28% dels casos atesos per intent de suïcidi havia tingut ingressos psiquiàtrics previs, enfront del 43% de l’altre grup, i només un 3% havia patit símptomes psicòtics, mentre que en l’altre grup el percentatge és d’un 22%.

Davant d’aquests resultats, l’autora de la tesi apunta que cal formar els professionals sanitaris dels diferents serveis de salut de la zona per poder identificar precoçment els símptomes d’alerta i abordar les necessitats psicosocials de les persones afectades. “Vistos els problemes de relació, especialment amb la parella, també caldria enfortir les intervencions amb un abordatge familiar i comunitari”, assenyala Casanova, alhora que posa èmfasi en què cal “establir  estratègies d’intervenció que tinguin en compte la perspectiva de gènere”, ja que majoritàriament es tracta de dones.

La tesi, dirigida pels doctors Pilar Montesó i Carlos López, de la Facultat d’Infermeria de la URV al campus Terres de l’Ebre, ha estat presentada al campus de Tortosa aquest mes de maig. Els membres del tribunal han estat els doctors Mar Lleixà, Joaquin Tomàs i José González. I ha obtingut la qualificació d’excel·lent cum laude. A més el treball ha estt guardonat amb un accèssit del Premi de Recerca de l’Associació Catalana d’Infermeria de Salut Mental (ASCIAM). L’autora també va guanyar l’any passat el primer premi a la millor comunicació oral del IV Congrés Català d’Infermeria de Salut Mental, per la comunicació “Mites entorn al suïcidi, en parlem?”, basada en la investigació de la tesi. I el primer premi al millor projecte de recerca presentat a la 2a Jornada d’Innovació i Recerca organitzada pel Col·legi d’infermeres i infermers de Tarragona, al desembre del 2016.

Actualment, es calcula que cada any moren al món un milió de persones a causa del suïcidi, per la qual cosa es considera una de les principals causes de mort i un problema de salut publica important. Tot i que es complicat obtenir dades reals sobre aquest tema en molts països, es calcula que per cada persona que es suïcida n’hi ha entre 15 i 30 que ho intenten. Aquests són els casos que ha analitzat el treball de Casanova. És el primer estudi sobre aquest tema que es realitza a les Terres de l’Ebre, una zona eminentment rural i amb unes característiques pròpies.