Tenir amics a la feina millora la productivitat i redueix l’estrès

Quan sona el despertador ben d’hora al matí per a anar a la feina, alguns el desactiven amb menys enuig perquè saben que, quan arribin a l’oficina, els espera un grapat d’amics

UOC-. La seva jornada serà una mica més agradable, ja que treballaran amb gent amb qui tenen sintonia. Un estudi de LinkedIn elaborat el 2014 indica que el 46% dels empleats que tenen amics a la feina se senten més feliços, una xifra que puja fins al 57% en el cas dels treballadors més joves, entre 18 i 24 anys. Els experts asseguren que si amb les persones que formen part del nostre entorn laboral ens uneix també una relació d’amistat, això redunda en benefici de les tasques que realitzem i resulta positiu per a l’empresa, tot i que, de vegades, també es poden produir algunes disfuncions.

«Quan hi ha relacions més estretes i positives entre els treballadors, també hi ha més tendència a col·laborar, els equips són més eficaços i, en general, hi ha un sentiment de confort i suport que contribueix a construir un bon clima de treball», indica Gina Aran, professora col·laboradora del màster de Direcció i Gestió de Recursos Humans de la UOC. Per la seva banda, Mar Sabadell, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC i experta en prevenció de riscos laborals, assegura que les relacions dins el treball són importants perquè contribueixen a una millor comprensió del lloc de treball i permeten compartir informació rellevant de l’organització i de les persones.

Diversos estudis han constatat els avantatges que comporta l’amistat amb els col·legues a la feina; per exemple, ajuda a reduir i gestionar millor les situacions d’estrès; el treballador se sent escoltat, comprès i ajudat pel seu col·lega i, a la vegada, amic. A més, aquestes relacions positives també fomenten la creativitat i fan que els empleats siguin més productius. «En la mesura que els treballadors, entre ells, es proporcionen suport social al lloc de treball, l’experiència de treball pot ser més gratificant, reduint la tensió psicològica i millorant els nivells de benestar de la persona», apunta Sabadell. A més de suport emocional, aquesta experta també recalca que els empleats reben suport informatiu i instrumental dels companys amb qui tenen bona sintonia.

Menys estrès i rotació

La professora dels Estudis d’Economia i Empresa afegeix que si bé «el grau de sintonia amb els companys no és constant», quan hi ha un bon clima es millora l’assoliment de les tasques i hi ha una rotació menor de persones a l’empresa, que estabilitza i consolida l’equip de treball. Per contra, si dos amics es barallen en un determinat moment, això, de retruc, pot afectar negativament la feina. En aquest sentit, Aran afirma que dues persones barallades no poden treballar conjuntament de manera eficient. «Coses com dificultar la feina del company, no respondre-li els correus o no parlar-li posen en dubte el treball en equip», puntualitza.

El suport per part dels col·legues i del cap és habitual a la feina. Així ho indica l’enquesta europea de condicions de treball del 2015. Segons aquest estudi, el 72% dels treballadors assegura que rep suport social dels companys, mentre que un 59% assegura que els superiors li fan costat. Les xifres són més altes en el cas dels empleats joves i descendeixen en el cas dels operaris de major edat, a partir dels cinquanta anys. «Més que ser amics, interessa que els treballadors es respectin, es comuniquin i col·laborin, perquè redunda en una productivitat més bona», explica Aran. «El suport social té una influència directa positiva sobre la salut i el benestar i, alhora, redueix o amorteix l’estrès», afegeix Sabadell.

Grups tancats i excés de confiança

Tot i que sovint els llaços d’amistat redunden en benefici de la feina i de l’empresa, a vegades també es poden produir alguns efectes negatius. «En alguns casos, es pot arribar a extrems en què les persones amigues s’aïllen com a grup i formen un regne de taifes, que resulta perjudicial per a les relacions i els processos de treball», indica la professora del màster de Direcció i Gestió de Recursos Humans de la UOC. Per la seva banda, Sabadell afirma que també es poden produir disfuncions com ara un «excés de confiança», el fet de lliurar la feina tard o pitjor acabada perquè un amic no se’n queixarà. Per a les dues expertes, però, el més negatiu és la manca de suport per part dels altres i del cap: «Alguns estudis han observat una connexió entre la falta de suport social i el malestar musculoesquelètic», afirma la professora Mar Sabadell.

Si les relacions d’amistat entre els companys esdevenen, en general, positives; ¿què passa quan l’amic és el cap? ¿És compatible tenir un amic que, a la vegada, sigui un superior a la feina? «Pot passar que ens trobem davant d’un conflicte d’inter-rols, és a dir, situacions en les quals el nostre comportament requereix actuar en rols incompatibles», explica Sabadell. Aran coincideix en la dificultat de mantenir una relació d’amistat saludable amb un superior: «Aquesta relació d’amistat és complicada, tant per la manca d’objectivitat en moments concrets, com pel recel dels qui no són amics. En cas d’existir amistat entre el cap i l’empleat, és imprescindible que des del primer moment tots dos consensuïn els rols de cadascú i quedin clares les seves atribucions».