Tarragona i el Síndrome de les Finestres Trencades: Com la Falta d’Autoestima Crida a l’Acció

Tarragona, una ciutat amb un ric patrimoni històric i una ubicació privilegiada al Mediterrani, es troba en un moment de reflexió i potencial transformació. No obstant això, la teoria de les finestres trencades, que sosté que el deteriorament visible i el desordre en un entorn conviden a més vandalisme i descuit, sembla aplicar-se no només al manteniment urbà sinó també a l’autoestima de la ciutat i la seva capacitat per atraure i retenir inversió.

La teoria de les finestres trencades, exposada per primera vegada pels científics socials James Q. Wilson i George L. Kelling a principis dels anys 80, proposa una interessant analogia per comprendre com el deteriorament i el descuit d’un entorn poden fomentar mes deteriorament i la desídia. Segons aquesta teoria, una finestra trencada en un edifici abandonat, si no es repara, envia un missatge de descuit i desinterès que incita a més vandalisme, deteriorament i, finalment, a un augment de la criminalitat en l’àrea. La teoria suggereix que mantenir i monitoritzar els ambients urbans per prevenir petits delictes com el vandalisme, ajuda a crear una atmosfera d’ordre i legalitat, evitant delictes més greus.

Aplicant aquesta teoria al context de Tarragona, podem veure una analogia potent sobre la importància de l’autoestima de la ciutat i el seu impacte en l’atracció d’inversions. Si la ciutat mostra signes de descuit o falta d’interès en el seu propi desenvolupament, això pot desanimar la inversió i el creixement econòmic, tal com s’ha evidenciat en el pelegrinatge que està patint la nostra organització per trobar un terreny per al projecte de Campus de Startups.

Aquesta situació subratlla la necessitat de canviar la narrativa, d’actuar i de demostrar que Tarragona és pròspera i acollidora per a la innovació i el desenvolupament empresarial. Aquesta iniciativa busca no només proporcionar un espai físic per a empreses emergents i innovadores sinó també estimular l’economia local, atraure talent i posicionar Tarragona com un hub de referència en el panorama tecnològic i empresarial.

La dificultat per trobar un sol idoni per a aquest projecte no és només un problema logístic; és un reflex de la falta d’autoestima col·lectiva i de la urgència de redefinir la imatge de Tarragona com a ciutat acollidora per a la inversió. Aquesta situació ens crida a tots, tant a les autoritats locals com a la comunitat empresarial i la societat civil, a treballar junts per revertir aquesta percepció i crear un entorn més atractiu per a la inversió.

La teoria de les finestres trencades ens ensenya que el primer pas cap a la revitalització és l’acció. No podem esperar que la imatge de Tarragona canviï per si sola; hem de prendre la iniciativa per reparar les “finestres trencades”, tant físiques com metafòriques, que desencoratgen l’activitat econòmica i la innovació. Això significa invertir en infraestructures, millorar els serveis públics, fomentar un clima d’empresa favorable i, sobretot, promoure una visió compartida de futur i prosperitat.

El projecte del Campus de Startups és una oportunitat única per demostrar que Tarragona pot superar els seus desafiaments i atraure inversió en sectors d’alt valor afegit. A través d’aquesta iniciativa, podem transformar la narrativa de la ciutat, passant de la percepció de l’estancament a la d’un dinamisme renovat. No obstant això, aquest esforç requereix el compromís de tots els sectors de la societat, incloent empresaris, universitat, societat civil i, de manera crucial, l’administració pública.

En conclusió, estem en un punt d’inflexió on la decisió d’actuar (o no) definirà el futur de Tarragona. La teoria de les finestres trencades no només ens parla de la degeneració urbana sinó també de la possibilitat de regeneració. És hora d’unir forces, reparar les finestres trencades de la nostra ciutat i obrir noves portes a l’oportunitat i a l’esperança. Tarragona té el potencial de ser una ciutat on la innovació i l’empresa floreixin; només cal creure-ho i treballar col·lectivament per fer-ho realitat.