SEBASTIÀ CABRÉ. Tarragona, ciutat d’oportunitats perdudes

Fa unes quantes setmanes vaig estar llegint un article (per reflexionar) sobre l’estat de la ciutat , que acabava amb una conclusió prou depriment:  Tarragona es una ciutat decadent. Encara que pensar que es decadent és molt dir, perquè la decadència pressuposa que abans ha estat una ciutat esplèndida, brillant, capdavantera… Un conjunt d’adjectius que, en tot cas, si aquesta estimada Tarragona els ha tingut, és segur que fa més de dos mil anys.

M’atreviria a dir, que es una ciutat d’oportunitats perdudes. El permanent espai que, a mesura que va passant-li el temps, el veu passar, però no es puja a cap tren que la impulsi a ser una gran ciutat, no per dimensió, sinó per la vida i activitats que es poden gaudir al viure aquí.

Aquesta setmana en veiem passar un altre d’oportunitat, que crec que després de mesurar el seny a una decisió dels nostres governants, la majoria pensem que ha degut estar una calentor d’hivern. Tarragona és una ciutat urbanísticament ordenada amb un POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal), que es va aprovar tot just fa menys de deu anys, i que tret de determinades modificacions puntuals, tindria de tenir una durada de mes de vint-i-cinc anys. Temps necessari pel seu desenvolupament d’acord amb el creixement de la ciutat. Qualsevol alteració, aturada o moratòria en el mateix, pot provocar danys irreparables en el delicat equilibri entre el preu de l’habitatge i el de la seva especulació.

El pla del que parlem es el de Mas Maneguet, un projecte d’edificació d’habitatges residencials a l’entorn de la ciutat esportiva del Golf Costa Daurada. Una urbanització que a més d’aportar valor al conjunt de les activitats que es realitzen en el complex, també abarateix significativament el conjunt de serveis municipals del que disposen edificacions ja existents a la zona.

Es tracta d’un projecte molt respectuós amb l’entorn, planejat des d’un gabinet d’arquitectura i d’enginyeria molt especialitzats en paisatgisme i, per tant, absolutament integrat  en l’entorn natural en el que es te d’ubicar. És un projecte també pensat en donar servei a la mateixa ciutat esportiva, ja que un grup de les residencies planejades anirien destinades a cobrir allotjaments de grups de persones que estiguessin realitzant turisme esportiu a la ciutat.

Però el que realment es important a considerar en aquesta empresa, es el fons del problema que s’origina. Es tracta de la inseguretat jurídica que provoca un canvi de decisió per part de les autoritats locals sobre un planejament vigent i sobre el que s’estan realitzant un conjunt d’inversions molt importants per la ciutat, decisió que es pren amb arbitrarietat i sense consens amb els grups econòmics de la ciutat, decisió que pot provocar danys irreparables en el futur.

Totes les resolucions d’inversió, ja sigui la implantació d’un projecte industrial o comercial, o qualsevol altre en qualsevol àmbit, són fruit d’uns estudis que avaluen les facilitats de les administracions en el desenvolupament dels plans de la ciutat així com els corresponents estudis de viabilitat econòmica. Són decisions que en la majoria d’ocasions son preses a molts kilòmetres de distancia de la nostre ciutat, i fins i tot, en el marc internacional. Són inversions intensives en capital i, per tant, necessitades de la corresponent seguretat jurídica perquè el projecte es desenvolupi com estava previst.

Les noticies recollides en els mitjans de comunicació de la ciutat no es queden a Tarragona. El seu ressò arriba a totes aquelles empreses que en aquest moment puguin estar estudiant projectes per Tarragona, oportunitats de negoci que passaran de llarg, en fugen quan el més lleuger comentari, com el que es va produir de la mà d’un governant de la ciutat, sigui contrastat com a cert.

Les oportunitats son trens que no tornen a passar i son provocadores d’un dany d’irreparables conseqüències. Perquè empreses de fora de Tarragona es fixin amb aquesta ciutat com receptora de les seves inversions, són necessaris molts mesos de feina de professionals que dediquen un important esforç en explicar als inversors, o a les empreses interessades, què pot aportar aquest territori per la marca d’aquella organització que està interessada en aterrar-hi. Esforços que, malauradament, es dirigiran cap altres territoris més facilitadors, aquells on les oportunitats són ben rebudes.

Fa uns mesos s’havia de implantar a Tarragona, amb una decisió molt ferma i aprovada pel consell d’administració de l’empresa, la segona multinacional del món del comerç, per ser la tercera ubicació a Espanya i la primera a Catalunya. Un desacord per part de l’Ajuntament de Tarragona va fer impossible aquesta arribada i va anul·lar qualsevol possibilitat de que en un futur proper, de cinc o deu anys, ho faci possible. Tarragona acabava de ser ratllada al mapa d’inversions d’aquesta empresa nord-americana; adéu a una oportunitat d’activar la nostra economia.

Es necessari ser curosos amb les decisions que es prenen i que aquestes siguin el resultat de un consens que vagi mes enllà de possibles plantejaments partidistes. Pensem que Tarragona necessita una taula de treball entre administracions i empresaris perquè aquestes oportunitats no es perdin. Estem extraordinàriament situats, amb una qualitat de vida que no volem perdre i un clima fantàstic que ens situa en moltes ocasions a dalt de tot de possibles implantacions per part de multinacionals interessades en aterrar a Catalunya.

No desaprofitem més oportunitats, són molt cares de trobar i molt fàcils de perdre.

Sebastià Cabré

President d’Empresaris de Tarragona