Rosa Maria Sardà va tornar la Creu de Sant Jordi en considerar que no la mereixia

Ho explica la realitzadora Isabel Coixet en un article publicat a ‘El País’ on també s’explica que l’actriu va retornar personalment el guardó al Palau de la Generalitat

 

Redacció.- L’actriu i directora teatral Rosa Maria Sardà ja no té la Creu de Sant Jordi, una de les màximes distincions que atorga la Generalitat de Catalunya, perquè la va retornar el passat 24 de juliol. Així ho assegura la realitzadora Isabel Coixet en un article que publica ‘El País’. L’escrit explica que Sardà va fer la devolució personalment, acostant-se a peu al Palau de la Generalitat, on va entregar la distinció i una nota manuscrita on explicava que “ateses les circumstàncies, ella no es considerava mereixedora de la distinció. Per aquest motiu la retornava i demanava, a més, que l’esquela que el Govern sol publicar als diaris quan mor un dels guardonats “tinguessin a bé d’estalviar-se-la”. Sardà va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 1994 i recentment va ser notícia per ser una de les 367 personalitats que va signar el manifest ‘1-O Estafa antidemocràtica’, que també va rubricar la mateixa Coixet.
Amb un títol amb doble sentit -‘La Rosa i el Sant Jordi’-, Isabel Coixet explica com es va desenvolupar aquell dilluns d’estiu en què Rosa Maria Sardà va decidir retornar la Creu de Sant Jordi. “El que anava a fer, en el fons era un crit d’auxili, un cop de puny sobre la taula, un ja n’hi ha prou, un no puc més”, explica la realitzadora, que afegeix que l’actriu “portava temps meditant-ho”. “No ho va dir a ningú perquè sabia que intentarien dissuadir-la i en aquells moments, després d’una llarga malaltia que estava superant, no se sentia amb energia suficient per discutir i defensar la seva decisió. Només volia executar-la”, afegeix l’escrit.

El relat segueix amb Sardà baixant pel carrer Pau Claris, primer, i després per la Via Laietana fins arribar a la plaça de Sant Jaume, on va recordar al seu amic, l’escriptor Terenci Moix i la capella ardent que es va instal·lar a l’Ajuntament quan va morir on, amb un to sorneguer, sonava la cançó de la banda sonora de la ‘Blancaneus’ de Walt Disney i la tonada: ‘I go, I go, it’s after work we go’. “En Terenci l’hauria entès. En Terenci l’hauria acompanyat. I després haurien rigut, parlant del que es diví i el que és humà davant d’un parell de gintònics”, revela l’article.

Coixet afegeix que a l’entrada del Palau de la Generalitat va preguntar a la funcionària de torn, que al principi no la va reconèixer i no va entendre la pregunta. Fet l’aclariment, va ser atesa per un altre un funcionari que, després d’encaixar-li la mà amb força, la va conduir a un petit despatx. El treballador no va amagar la seva sorpresa davant la petició de Rosa Maria Sardà, fins que ella va treure d’una carpeta la distinció i una nota manuscrita on explicava els motius de la devolució i on demanava que el Govern no publiqués, quan ella morís, cap esquela als diaris, com sol fer-se per la defunció dels qui han rebut la Creu de Sant Jordi. La sorpresa no va quedar aquí, ja que Sardà va demanar al funcionari un “rebut” conforme s’havia retornat la distinció. En el comiat, ella va insistir: “Això de l’esquela ha quedat clar, veritat?”.

L’autora de l’article narra que quan l’actriu i directora va tornar a sortir al carrer “es va sentir trista i lliure”. “És el preu a pagar per tenir una implacable brúixola moral que et marca a cada moment les accions que has de fer per ser coherent, malgrat qui li pesi i passi el que passi”, indica. “Encara que et costi amistats, repudi, odi, insults, incomprensió”, afegeix.

Rosa Maria Sardà i Isabel Coixet van ser, junt amb 365 personalitats del món de la cultura i professionals de diversos àmbits, a més de 60 entitats, els sotasignats del manifest ‘1-O Estafa antidemocràtica’, que es va donar a conèixer al setembre. Rosa Maria Sardà també va rebre al 2016 el Gaudí d’Honor a la seva carrera, premi que no va anar a recollir, entre d’altres, per motius de salut. Una de les seves darreres aparicions públiques va ser el passat 26 d’agost, en la lectura del manifest que va compartir amb l’activista i portaveu de l’associació islàmica Ibn Batuta, Miriam Hatibi, arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils.