Al document polític del PSOE, doncs, destaca que en els darrers anys hi ha hagut “tensions” territorials basades en el conflicte de competències i en problemes “identitaris” a partir de “suposats greuges comparatius”. En aquest sentit, el text diu que els socialistes entenen que “el federalisme, amb les seves premisses de cooperació, col·laboració i solidaritat, com es defensa a la nostra Declaració de Granada, pot i ha de ser la solució d’una Espanya orgullosa de la seva diversitat i compromesa amb l’autogovern de les Comunitats que la integren”. És per això que aposta per “una reforma constitucional federal, mantenint que la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol, i que ha de perfeccionar el reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat apuntat en l’article 2 de la Constitució”.

Aquesta fórmula combina el manteniment de les posicions més constitucionalistes i més bel·ligerants amb el referèndum, amb les que per primer cop han aconseguit que un document del PSOE parli de plurinacionalitat. Amb tot, ho fan interpretant l’article 2 de la Constitució i, per tant, basant aquest plurinacionalisme en el reconeixement de l’existència de “nacionalitats i regions”. La ponència política, doncs, no parla en cap moment de que Catalunya sigui una nació ni de que Espanya sigui una nació de nacions, tal i com defensava Sánchez en plena campanya de les primàries del PSOE.

El diàleg amb Catalunya i la reforma de la Constitució

El document que sortirà d’aquest congrés dels socialistes critica també “les posicions que es mantenen amb menyspreu al diàleg” perquè “conduiran a l’enrocament i fins i tot a la confrontació”, i apunta directament al govern espanyol del PP i als independentistes catalans. “És necessari transitar des d’un clima de confrontació a un diàleg lleial. I aquest només pot fer-se sobre la base que proposem: l’oferta de una Espanya federal, que asseguri un major autogovern, la garantia del respecte a les competències en matèria de llengua, educació i cultura, la millora del finançament en el marc de la renovació del sistema de finançament autonòmic, i el reequilibri de la dimensió territorial de la inversió pública”.

El text també reivindica el paper del PSC i deixa en les seves mans el combat al sobiranisme. Així, s’assumeix que amb la reforma constitucional i el diàleg “serà possible que aquells que se senten alhora catalans i constitucionalistes -com és el cas dels socialistes catalans, que han de seguir mantenint la vinculació amb el PSOE definida en el Protocol d’Unitat de 1978 tal com recullen els Estatuts federals del PSOE-, reprenguin la iniciativa davant d’un independentisme que s’ha potenciat a partir de l’argument del greuge comparatiu i el ‘no ens deixen decidir’”.

“Identitats nacionals diferents a Catalunya”

En aquest sentit, la ponència política manté que “les classes treballadores catalanes i la majoria social catalana no es beneficiarien amb una eventual independència”, i remarca que en els temps que corren, la secessió “resulta inviable i s’intenta fonamentar en mites i fal·làcies que seguiran desmuntant” des del socialisme. Amb tot, admet que a Catalunya “existeixen identitats nacionals diferents”, però nega que això “pugui convertir-se en un instrument polític de dominació i segregació d’uns ciutadans sobre uns altres”. “Espanya és tan diversa com el són també, en el seu propi si, totes i cadascuna de les nacionalitats que la integren”, es remarca.

Per últim, es reivindica la “urgència” i la “necessita una transició a una solució federal anàloga i homologable amb la d’altres Estats membres de la Unió Europea d’estructura federal”. I de la mateixa manera es considera que només així es pot “donar cabuda a la pluralitat espanyola, conferint acomodament als diversos sentiments d’identitat dels espanyols en tots els territoris, i estabilitzant la descentralització política, econòmica i pressupostària”.

Les esmenes tombades

Aquesta part havia rebut desenes d’esmenes, però molt poques retocaven la part substancial on es parla de la sobirania nacional i la plurinacionalitat. De fet, tant unes com altres han acabat sent tombades, donat que el text de Sánchez ha aconseguit imposar-se sobre la resta. Entre les esmenes, a més, no hi havia pràcticament cap provinent de Catalunya. I és que el PSC ha decidit no interferir en aquest debat al congrés del PSOE per no donar la imatge d’intentar imposar una visió més plurinacional, i han fet seu el text del secretari general sense retrets. Només una esmena catalana s’havia presentat demanant “l’assumpció que Espanya és un
estat plurinacional, és a dir, un únic estat conformat de manera harmònica i acceptada per més d’una nació”. El text, però, també ha estat rebutjat.