“La comissió haurà d’aclarir responsabilitats existents, servir per posar llums i taquígrafs sobre el projecte Castor, per donar respostes a totes les preguntes plantejades per la societat civil. Espero que després de tants anys de retrets entre PP i PSOE, sobre les responsabilitats polítiques, sobre la necessitat del projecte, arriba el moment que es posicionin: si estan al costat de saber què va passar o tapar-lo, si estan a favor de les grans empreses i les seves portes giratòries o de detectar que es va fer malament, demanar responsabilitats i que l’Estat defensi el ciutadà, amb mecanismes per fer transparents aquests projectes”, ha reclamat des de la tribuna un dels principals impulsors de la comissió, el senador de Compromís, Jordi Navarrete.

Un altres dels promotors de la comissió, el republicà Miquel Aubà, ha insistit en la necessitat que s’assumeixin “responsabilitats pel fracàs del projecte”. “Fins ara, ni PP ni PSOE volen que sapiguem la veritat”, ha assegurat el senador d’ERC, qui ha passat llista a les hipoteques polítiques , econòmiques i ambientals que deixa el fiasco del Castor i els seus padrins polítics a l’hora de tramitar-lo i autoritzar-lo. “Caigui qui caigui. És el moment d’acabar amb la impunitat dels responsables del Castor”, ha clamat, abans d’exigir que els costos els responsables n’assumeixin els costos i que el govern espanyol iniciï el segellament dels pous, la clausura i el desmantellament de les instal·lacions. “No podem acceptar que els costos repercuteixin sobre els ciutadans i les empreses. La Generalitat seguirà amb les vies obertes per defensar els drets dels ciutadans”, ha postil·lat la senadora del PDeCAT, Elisabet Abat.

Objectius “coincidents”

Però el PP en cap moment ha deixat la porta oberta a seguir aquest camí. El senador Miguel Ángel Ramis, que ha actuat de portaveu en aquest tema, ha volgut justificar l’oposició a la comissió “per no interferir en els procediments judicials oberts” i que tenen objectius, segons considera, “coincidents”. “El PP estem per la transparència, el coneixement de la veritat i les responsabilitats, perquè es substanciïn en forma i lloc adequats, als jutjats i amb un procés reglat. Aquest és el procediment obert”, ha afegit. El senador conservador ha fet una encesa defensa de l’actuació del govern espanyol: des del pagament de la indemnització a l’empresa de Florentino Pérez –”vam haver de fer el control de danys que altres havien fet”- com també de les conclusions de l’informe del MIT i Harvard, en la línia que ningú podia preveure els terratrèmols si s’injectava gas al magatzem.

Però tal i com premonitòriament havien avançat alguns senadors, des de bon principi els conservadors han intentat portar el debat al seu terreny predilecte, el dels retrets amb el PSOE, fet que ha ajudat a diluir en bona mesura la confrontació d’arguments. Començant per l’aprovació de la concessió l’any 2008 que permetia a l’empresa recuperar la inversió encara que actués amb dol o negligència. “Tota la tramitació administrativa es va fer sota el govern de Rodríguez Zapatero, inclosa la clàusula d’indemnització”, ha assegurat des de la tribuna Miguel Ángel Ramis, que ha arribat també a qualificar els socialistes dels “mansos de l’esquerra radical”. “No té cap sentit obrir un procés polític paral·lel convertint algunes de les senyories en inquisidors, perquè tenen una lamentable falta de confiança amb els jutjats i l’Estat de dret, el qual, dins d’alguns partits bolivarians i independentistes que han declarat el seu no sotmetiment a la gent té algun sentit. Però per a vostès, senyors socialistes, no té cap sentit”, ha etzibat.

De fet, el PSOE –com també ho ha fet finalment C’s, amb càrregues contra el poder econòmic i polític de les llotges dels camps de futbol-, per mitjà d’Ángel Manuel Mato, havia recordat al govern del PP que, abans d’emetre el Reial Decret Llei per pagar a Florentino Pérez, podia haver demanat responsabilitats a la seva empresa, tal i com ava reconèixer al seu moment el Tribunal Suprem. “El que s’ha d’explicar és perquè decideixin desistir de fer les investigacions i pagar íntegrament i d’immediat una cosa que havia portat 20 anys de tramitació administrativa. Per què no van esgotar a la via jurídica? Per què van renunciar a reduir els costos que pagaran els consumidors durant els pròxims 30 anys?”, ha llançat Mato.

El senador socialista, fins i tot, que en el cas que l’Estat hagués d’assumir la concessió no hauria estat “millor” que una impresa totalment pública –en contraposició a Enagás, privada amb una petita participació estatal- hagués executat el tancament i la indemnització. “Això que t’han han qüestionat del dèficit tarifari és la mateixa fórmula que van aplicar a la forma de pagament: Enagás es converteix en titular del dret de cobrament del deute del Castor i s’arriba a un acord amb unes entitats bancàries que són a les quals se cediran els drets de cobrament del sistema gasista i que hauran de pagar els consumidors”, ha abundat . Tot i reconèixer que es tracta d’un procés “absolutament judicialitzat”, Mato ha assegurat que els socialistes “assumeixen les responsabilitats” del seu pas pels diferents governs.