Paris-Tarragona a quatre hores i mitja?

FERRMED i Energie TGV han organitzat la conferència «La connexió ferroviària Paris-Barcelona a l’horitzó 2025» a la UIC de París

La conferència ha posat de manifest les grans avantatges de la connexió ferroviària eficaç i el creixement potencial del trànsit ferroviari (de passatgers i mercaderies), entre aquestes dues grans àrees metropolitanes i els avantatges complementàries de les reduccions dels costos de transport, de l’estalvi de temps de desplaçament i de la consolidació d’una zona de progrés entre les més importants de la UE

FERRMED i Energie TGV insten el govern francès i espanyol a prendre les mesures a curt i mitjà termini de manera immediata per complir amb els objectius mediambientals del Llibre Blanc de la CE i per evitar greus problemes de saturació en el transport terrestre tant per carretera com per ferrocarril, ha dit el president de FERRMED

El trànsit ferroviari en aquesta secció arribarà al seu màxim potencial quan estiguin acabades les principals obres d’infraestructura programades a França i Espanya, incloent la variant Est de Lió, la línia d’alta velocitat Montpeller-Perpinyà (d’acord amb els compromisos de Corfú), la conversió a l’ample internacional – UIC de les línies convencionals des de Barcelona a Portbou, i la finalització de la nova estació de Barcelona-la Sagrera. D’aquesta manera, podrem veure que les operacions potencials actuals s’han convertit en una realitat palpable en 2025.

Per 2025, considerant que totes les noves infraestructures ja estiguin acabades, una durada mitjana de quatre hores per al viatge directe de TGV entre París i Barcelona podria captar, per al transport ferroviari, una part significativa dels gairebé 9.000 passatgers diaris actuals que agafen el avió per viatjar entre les dues grans ciutats, sense comptar els que fan el viatge per les autopistes. Cap altra connexió entre París i una ciutat europea és més freqüentada que la connexió amb Barcelona.

En resum, aquestes solucions consolidarien, d’una banda, els estrets vincles històrics, culturals i econòmics existents entre París i Barcelona, ​​i d’altra banda reduirien significativament les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

L’enfortiment d’aquests vincles, i també entre les ciutats del corredor París-Barcelona, ​​és vital per a la consolidació socioeconòmica de l’àrea d’influència del principal eix ferroviari FERRMED entre Escandinàvia i el sud de la península ibèrica, així com apropar el nord i el sud de la Unió Europea a través de les àrees més dinàmiques i capaces de facilitar el progrés col·lectiu en tots les àrees.

A més de les connexions entre París i Barcelona, ​​el reforç dels enllaços és també vital per als nusos complementaris existents, especialment en els nodes de Lió, Avignon / Marsella, Tolosa i Narbona. Amb les línies d’alta velocitat completades (Montpeller-Perpinyà), els trens directes podrien fer aquest viatge en aproximadament quatre hores: aquesta és una oportunitat per transferir el trànsit aeri al ferroviari.

Així, el transport ferroviari de mercaderies podria augmentar significativament gràcies a la duplicació de línies a França i la transformació de les línies convencionals a l’ample UIC internacional a Espanya i la seva extensió cap al sud de la Península Ibèrica, així com a la millora de les connexions ferroviàries amb terminals intermodals, ports, etc. Això també podria evitar la creixent saturació d’autopistes causa de la gran quantitat de camions que viatgen entre París i Barcelona i altres destinacions involucrats.

El president de FERRMED, Joan Amorós, ha explicat que “la problemàtica se centra en les dificultats per al pas de trens de mercaderies en les grans aglomeracions urbanes, la falta de connexions adequades entre terminals, ports i aeroports i els colls d’ampolla actuals i potencials. La resolució d’aquests problemes tindria un impacte socioeconòmic de primera magnitud. Per 2025, es podria aconseguir una reducció dels costos de transport superiors al 25% i un estalvi de dos milions de tones en les emissions de gasos amb efecte hivernacle “.

Per la seva banda, el president d’Energie TGV, Claude Auger, ha assenyalat que en aquests moments s’estan solucionant els problemes a Perpinyà perquè els “trens diaris AVE i TER i els trens de mercaderies de 40 vagons puguin arribar a la zona de recepció”. Així mateix, el secretari general d’Infraestructures i Transport del Ministeri de Foment, José Javier Izquierdo, ha posat de manifest “el compromís del Govern espanyol amb la xarxa ferroviari transeuropeu i la necessitat i importància de la col·laboració entre el sector públic i privat per a conformar el espai ferroviari europeu. ”

Per la seva banda, Isidre Gavín, secretari general d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, ha reflexionat: “Necessitem un corredor d’alta capacitat eficient i intermodal, perquè tenim corredors amb capacitats molt limitades. Un altre problema és la utilització de trens massa curts. En aquest sentit, demanaria al govern espanyol i francès que solucionessin aquests temes amb una perspectiva d’un corredor europeu”.

Finalment, el secretari general de la Generalitat vol aportar un to esperançador: “Hi ha moltes oportunitats perquè Europa es construeix gràcies a la relació dels ciutadans. Un corredor mediterrani eficient ha de ser prioritari a Europa. “Hem de ser reivindicatius, però també tenir esperança.”

Per la seva part, Edouard Parant, director del Departament de Disseny de la Xarxa SNCF Réseau, ha parlat dels projectes de construcció de la nova línia Montpeller-Perpinyà (amb un cost total de més de 5.000 milions d’euros, actualment en discussió en la Assemblea Nacional francesa) i de millora de la línia existent a la mateixa carretera.