Segons fonts de les negociacions, JxCat demana atorgar al president cessat un espai rellevant, amb poder de decisió i capacitat en polítiques executives. I a més, reclama que, tant si és escollit president al Parlament com si té un paper més simbòlic a Brussel·les i s’investeix una altra persona de JxCat, es reservin per a ell aquestes atribucions potents de les que ja disposava quan exercia des de la plaça Sant Jaume.

En funció, doncs, de si aquest paper de Puigdemont té més o menys pes al Govern i el seu marge de maniobra executiva, les atribucions de la Vicepresidència i la conselleria de la Presidència podrien canviar. Es dona quasi per fet que, si al Parlament no es pogués investir el president cessat, JxCat escolliria Jordi Sánchez, actualment a presó i per tant sense massa possibilitats d’exercir el càrrec. La Vicepresidència ningú discuteix que ha de ser d’ERC, amb Oriol Junqueras restituït o amb una altra persona que esculli el partit republicà. La conselleria de Presidència, per últim, hauria de ser també de JxCat i, a més, mantindria com en el Govern cessat, la funció de portaveu de l’executiu. Amb aquest esquema, depenent de les competències que puguin reservar-se a Puigdemont, la Vicepresidència i el departament de Presidència podrien guanyar o perdre pes i poder de decisió.

És aquesta distribució d’atribucions la que, ara per ara, sembla que representa el principal escull, junt a la insistència de JxCat en intentar a través de la llei de Presidència reformada una investidura de Carles Puigdemont. Amb aquesta situació sobre la taula, els independentistes haurien resolt la major part de l’acord global al que volien arribar, però han acabat encallant en el mateix escull que tenien inicialment: el paper de Carles Puigdemont. Malgrat això, tant JxCat com ERC es mostren segurs que l’acord final arribarà i atribueixen el recés en la negociació a les tensions pròpies dels darrers cerrells d’un pacte.