Ha fet aquestes manifestacions al tram fiscal d’una compareixença marcada en el seu inici per unes manifestacions on ha apuntat –sense fer referència a Rato- que a més del PP hi ha “casos al grup socialista” de dirigents que es van acollir a l’amnistia del 2012.

En tot cas, durant la seva compareixença Montoro ha defensat la decisió del seu govern d’activar l’amnistia del 2012 adduint que responia a la necessitat de l’Estat de recaptar en un moment d’extrema urgència alhora que captar diners ocults.

“Podem dir alguna cosa així com que el govern va tirar un ham perquè sense un esquer atractiu els peixets se’n van a una altra banda, o es queden on són, al fons del mar”, ha dit Montoro, que ha assegurat que l’amnistia va permetre aflorar 40.000 milions d’euros.

Segons el ministre, els 33.000 defraudadors detectats van pagar 1.200 milions d’euros “que és el 90% del que gasta el sistema nacional d’atenció a la dependència”.

En més d’una hora de discurs inicial, Montoro ha afirmat que el procés va permetre “ampliar les bases imposables” en aquests 40.000 milions que porten “cinc anys” pagant impostos., una xifra “infinitament més que el 2011, que no pagaven res”. Segons el ministre, l’amnistia no va ser “un error”, sinó una mesura “ràpida i contundent” per generar ingressos.

En aquesta línia, ha afirmat que contràriament al que diu el TC l’amnistia no va “legitimar els defraudadors” ni implica que el seu govern “abdiqués” de les seves obligacions en la lluita contra el frau fiscal, sinó que el va “treure de l’ombra” i va posar aquests diners “a l’abast de l’Agència Tributària i de la Justícia”.