Més de 100.000 persones es ‘mullen’ per millorar les condicions laborals de les persones amb esclerosi múltiple

Els organitzadors de la jornada solidària denuncien la manca de comprensió de les empreses vers els treballadors malalts

ACN Barcelona .- Més de 100.000 persones s’han capbussat aquest diumenge a 625 piscines d’arreu de Catalunya per contribuir a la investigació de l’esclerosi múltiple en una nova edició de la festa solidària ‘Mulla’t’. La jornada ha aconseguit recaptar prop de 300.000 euros que aquest any es destinaran fonamentalment a la millora de les condicions laborals dels malalts. “Les empreses entenen malament les necessitats de conciliació de les persones amb esclerosi múltiple”, ha denunciat la presidenta de la fundació organitzadora, Maria José Abella, que ha instat les administracions a involucrar-se en aquesta qüestió. Segons el darrer estudi presentat per la Fundació Esclerosi Múltiple, prop del 80% dels malalts han de deixar el seu lloc de treball al cap de 10 anys de ser diagnosticats perquè les companyies no accepten les necessitats d’aquestes persones.
Maria José Abella ha assegurat que la jornada d’aquest diumenge, que se celebra de forma anual cada mes de juliol, és “el dia més important” per la Fundació Esclerosi Múltiple, ja que l’entitat fonamenta bona part dels recursos destinats a la investigació gràcies als donatius recollits arreu de les piscines participants. Centres esportius, complexos d’oci i diversos càmpings s’han sumat un any més a la causa.

Les piscines del centre esportiu Can Caralleu han acollit l’acte central de la festa, on una vintena de representants polítics i culturals han protagonitzat la tradicional capbussada conjunta. Entre els participants hi ha hagut el conseller d’Afers exteriors, Relacions institucionals i transparència, Raül Romeva, que ha apuntat que el suport a l’esclerosi múltiple és una “responsabilitat compartida”. “Hem d’assumir que hi ha molta feina feta però molta encara per fer”, ha afegit.

Precisament, la presidenta de la Fundació Esclerosi Múltiple ha senyalat de forma directa la Generalitat per reclamar-li suport a l’hora de millorar les condicions laborals de les persones que pateixen esclerosi múltiple. “Les empreses entenen malament les necessitats de conciliació que tenen els afectats a causa de la malaltia, però des del punt de vista de les administracions també hi ha coses a fer”, ha reblat.

En aquest sentit, la Fundació ha impulsat l’eslògan ‘Fem Feina’ per revertir la situació laboral en què es troben els malalts. Segons les estadístiques de què disposa l’entitat, la majoria de casos d’esclerosi múltiple es diagnostiquen entre els 30 i els 40 anys, i les persones afectades es veuen obligades a abandonar el seu lloc de treball quan en tenen al voltant de 40 i 50. El motiu, lamenta l’entitat, és que les empreses no faciliten l’absentisme puntual derivat de la malaltia. “La vida laboral pot ser més llarga si les persones tenen el suport adequat”, assegura Abella.

Aquest matí a les piscines de Can Carelleu també s’han refrescat dins l’aigua diversos afectats per l’esclerosi múltiple que subratllaven la necessitat d’afavorir la compatibilitat entre la feina i la malaltia, com l’Esther Palà, que fa 25 anys que va rebre el diagnòstic del seu cas. “De cara a la galeria, totes les empreses ho pinten molt bé, però quan t’hi trobes és molt complicat perquè no pots estar de baixa i anar als metges constantment”, ha denunciat. Lluís Cortés, el seu marit, ha insistit en la importància de recaptar fons “per a què la gent s’adoni dels problemes que comporta la malaltia a l’hora de bellugar-se”.

En contrast a aquestes mancances denunciades pels afectats en l’àmbit laboral, durant la festa ‘Mulla’t’ també s’han posat en valor els avenços aconseguits en el camp de la medicina. La doctora Elvira Munteis, neuròloga de l’Hospital del Mar ha assegurat que hi ha hagut un canvi “abismal” en els tractaments, de manera que està millorant la qualitat de vida i autonomia dels malalts. Segons ha explicat Munteis, les persones amb una edat propera als 20 anys que responen als tractaments d’última generació poden mantenir una vida autònoma que els permet caminar sense una cadira de rodes fins gairebé els 60.