-Viu Trarragona d’esquena al mar?
La concepció mental d’una ciutat tancada d’interior o d’una ciutat oberta al mar canvia radicalment. El mar és intercanvi, idees noves, oxigen … i crec que és molt rellevant que Tarragona conquisti el que per naturalesa li pertany. Filosòficament, és una ciutat mediterrània, als antípodes de les àrees residencials anglosaxones als afores de les ciutats … D’alguna manera, ha de reivindicar la tornada als seus orígens romans, que no eren precisament idiotes … a l’urbs com a espai comú de relació, i per descomptat, en plena harmonia amb el mar.
-Per què els espais urbans lligats al litoral no estan entre els més valorats?
Des del 94, jo vaig viure tres anys al Serrallo, i recordo que era com viure a 1.000 quilòmetres del centre. La barrera del ferrocarril marcava una distància sideral: a dos quilòmetres del centre tot era diferent, fins a la gent era diferent. Fins et miraven malament per viure al Serrallo. Fins i tot les famílies que prosperaven ‘saltaven’ les vies i s’anaven a viure al carrer Gasòmetre. El tren era una barrera fins i tot psicològica, perquè Torres Jordi ja era una altra cosa.
-Considera rellevant l’eliminació de les vies com a projecte estratègic?
La recuperació integral de la zona de costa, amb l’eliminació de la barrera ferroviària, suposaria un salt imponent; Tarragona té, per a mi gust, dues zones singulars i precioses: la Part Alta i el Serrallo, i potser també una mica la zona més noble de la Rambla Nova. Amb tots els respectes, carrers com Ramón i Cajal o Avinguda Catalunya n’hi ha a tot arreu, però barris com el Serrallo i la seva zona d’influència no”.
“El que haurien de ser zones de màxima qualitat urbana, properes al mar, es veuen totalment degradades. Tu vas a Palma de Mallorca i això no succeeix, són àrees cuidades i de gran atractiu. A Tarragona recorres el carrer del Mar o el carrer Real i descobreixes una ciutat a l’ombra, que viu amagada al costat de la via del tren. Sòl anar amb el meu amic Manolo Rivera, l’editor, a descobrir tavernes ocultes, i realment és una Tarragona oculta”.
-Què idees es podrien plantejar?
La idea de desviar el ferrocarril, aprofitant les inversions del Corredor, té molt sentit a mitjà i llarg termini. Jo, potser, com a molt, deixaria un tramvia lleuger de connexió amb les ciutats veïnes, absolutament compatible amb una gran rambla que dignifiqui tot aquest entorn i amb un passeig impressionant, que seria l’enveja de qualsevol ciutat mediterrània.
Martín Garrido. Notari.
