Marissa Calbet, reusenca establerta a Cambrils, guanyadora de la Biennal de Florència, exposa a Barcelona

‘Miratges de la memòria’, la seva obra més recent, estarà exposada fins al 2 de novembre en la Blue Frame Gallery

 

Redacció.- L’artista Marissa Calbet, establerta a Cambrils (Tarragona), exposa la seva obra més recent amb el títol ‘Miratges de la memòria’ a partir del proper divendres 27 d’octubre a la Blue Frame Gallery de Barcelona. L’acte d’inauguració està previst a les 19,30 i la mostra romandrà en aquesta galeria durant una mica més d’un mes, fins al proper 2 de desembre.

Des de les primeres exposicions a Catalunya l’any 2009 Calbet s’ha centrat en una sòlida trajectòria internacional que l’ha portat per Europa (París, Milà, Brussel·les, Londres, Florència, Viena, Innsbruck, Hamburg, Bolonya, Rotterdam, Estrasburg, Oxford … ), Amèrica del Nord (Nova York, Mont-real o Miami) i fins i tot Àsia (Hong Kong i Corea del Sud).

Les teles d’aquesta pintora, nascuda a Reus l’any 63, han merescut prestigiosos guardons del nivell de la Medalla d’Or de la X Florence Biennale (2015) i el premi de l’Académie Arts-Sciences-Lettres de París en dues ocasions ( 2012 i 2015). També va aconseguir el segon premi en exposició internacional del Moya Museum d’Art Jove de Viena el 2014. Marisa Calbet, -que com a curiositat es va dedicar professionalment al Dret Fiscal fins 2005-, és membre de la Société des Artistes Indépendants de França i ha rebut el suport de l’Institut Ramon Llull per a divulgar la seva art a l’exterior.

Segons la crítica d’art Raquel Medina, els olis treballats amb espàtula de Marissa Calbet, -que després sotmet a successius fregats i refregats, capa sobre capa, aconsegueix un to característic en el qual “violacis, púrpures i sienes conviuen amb un gris càlid , “color pedra” com el qualifica ella, per captar una llum misteriosa i argentada, una boirina nacrada que impregna la majoria d’obres i actua de filtre, tempera els colors i confereix una subtilesa als matisos”. En aquestes boires nascudes de la memòria de Calbet l’espectador se submergeix en una “especial sensació de serenitat i malenconia”.