L’energia de les veus del gospel ressonarà un any més al Reial Monestir de Santes Creus

Gospel Soul Celebration feat Joël Rhino aquest dissabte 5 d’agost

El gospel al Reial Monestir de Santes Creus és ja una cita ineludible perquè l’espiritualitat i l’energia de les veus d’aquest estil musical es barreja amb la puresa i austeritat de l’arquitectura cistercenca del Reial Monestir, tot creant una atmosfera única. Així, el pròxim dissabte 5 d’agost, el grup Gospel Soul Celebration feat Joël Rhino oferirà un concert de cançons i estils tradicionals i composicions contemporànies amb clàssics de gospel i arranjaments originals.
 
Gospel Soul Celebration feat Joël Rhino és un quintet de veu i piano sota el lideratge de Joël Rhino, artista d’alta volada pel que fa a la direcció, cant i producció d’arranjaments vocals i musicals que compta amb la mà destra del pianista Daniel Moreau. Joël Rhino s’acompanya d’una impecable formació: la veu d’alto d’Eliane Paruta, amb el seu timbre clar i airós que encanta al públic; la consumada solista Jessica Ressot, jove soprano amb molta experiència als cors de gospel parisencs que captiva amb la seva agilitat vocal; i amb Magdala Desruisseaux, experimentada soprano d’ampli recorregut professional que sedueix pel seu carisma i singularitat.
 
Aquest concert és una de les propostes que l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura ha programat per aquest estiu als monuments per a gaudir de la música i de les activitats al patrimoni cultural català amb l’objectiu de fer-lo visible, dinamitzar-lo i apropar-lo a la ciutadania i al món local.
Reial Monestir de Santes Creus
Santes Creus és un dels conjunts monàstics cistercencs més grans i més ben conservats d’Europa, on la radical puresa arquitectònica del Cister conviu de manera sorprenent amb l’esplendor del gòtic.
El Reial Monestir de Santes Creus va néixer el 1160 sota el patrocini dels llinatges dels Montcada i dels Cervelló i del comte Ramon Berenguer IV. Els monjos, provinents del monestir occità de la Gran Selva, van trobar  l’emplaçament idoni per bastir-hi un monestir que havia de ser, fins al 1835, el centre d’una de les senyories monàstiques més extenses i influents de la Corona d’Aragó. Santes Creus va tenir el seu moment de més esplendor als segles XIII i XIV gràcies al favor del llinatge reial i la noblesa. Els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva muller Blanca d’Anjou el van escollir com a panteó i en van esdevenir protectors i mecenes actius. Les seves restes reposen a l’església en dos monuments funeraris, considerats obres cabdals del primer gòtic català i els únics que ens han pervingut intactes de reis de la Corona d’Aragó.
L’austeritat pròpia de l’orde queda reflectida en les primeres construccions, com l’església. Però també s’imposa l’esplendor del gòtic que caracteritza espais com el claustre del segle XIV, el primer d’estil gòtic de la Corona d’Aragó, remarcable per la qualitat artística dels capitells i per acollir les tombes dels llinatges que van participar en la conquesta de Mallorca.