LAIA ESTRADA: la connivència de Ballesteros amb FCC

Aquest cap de setmana hem conegut per mitjà de la premsa de la ciutat que l’Ajuntament de Tarragona té intenció de sancionar l’empresa que gestiona el servei de neteja, FCC, per incompliments “molt greus” del contracte. Hauríem preferit assabentar-nos d’aquesta informació per mitjà de canals formals, especialment perquè l’auditoria de servei que ha permès concretar els incompliments va ser una reivindicació del grup municipal de la CUP i, malgrat fa setmanes que l’hem sol·licitada, a hores d’ara no l’hem pogut analitzar.

Per ser exactes i precises, val a dir que el govern municipal va tenir “l’amabilitat” de lliurar-nos una primera auditoria de servei, just a continuació que mitjançant un ple extraordinaríssim i urgentíssim el passat gener es modifiqués el contracte amb FCC, per adaptar-lo als incompliments que ja s’hi manifestaven. En aquell moment ens vam assabentar que, com la primera auditoria “no havia proporcionat els resultats esperats”, n’havien encomanat una segona. Aquesta, però, no han tingut la gentilesa de fer-nos-la arribar i, cansades que quan es tracta dels lobbies de poder l’opacitat i la presa de pèl siguin la tònica habitual, hem decidit denunciar-ho a la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP).

Tot i així, celebrem que, per fi, s’hagi comprovat allò que per al conjunt de la ciutadania era un secret a veus, que és que el contracte de la neteja no es compleix. És una obvietat que pagant més de vint milions d’euros mensuals, l’única explicació plausible per entendre que la ciutat estigui bruta i que els percentatges de reciclatge siguin minsos, és que el servei no es presta correctament. Caldrà esperar si, finalment, els incompliments comporten sancions per a l’empresa, doncs l’experiència a la corporació municipal ens ha ensenyat que el govern acostuma a ser magnànim en aquests casos.

El pitjor, però, és que a Tarragona, com a tot arreu, no hi ha més cec que qui no hi vol veure. I l’alcalde de la ciutat, el senyor Ballesteros, ha preferit responsabilitzar i culpar únicament la població tarragonina de l’estat de la ciutat que analitzar què estava fallant al contracte que s’emporta la major partida pressupostària de l’erari públic. I arribats a aquest punt convé fer memòria. I és que si el govern es veu obligat a encomanar l’auditoria de servei davant la insistència de la CUP, és perquè any rere any, ni l’empresa auditora ni la intervenció de l’Ajuntament afirmen que no poden manifestar-se “respecte la integritat de les despeses de la concessió i la raonabilitat d’aquelles despeses indirectes que s’imputen”, fet que també havia passat per alt al govern ballesteril.

Aquest és un fet trist que demostra la connivència que hi ha hagut entre el govern del PSC (i els seus successius socis de viatge, formals i informals) i FCC, amb una manca de fiscalització deliberada per part d’un alcalde que ha preferit culpar la població de l’estat de brutícia de la ciutat abans que fer complir el contracte a una empresa que representa un dels principals lobbies de poder a la ciutat.

A tall final de reflexió voldria encoratjar al conjunt de lectors i lectores a imaginar l’estat del conjunt de barris de Tarragona, els perifèrics i els cèntrics, si les diferents empreses que realitzen contractes externs duguessin a terme els respectius serveis amb la mateixa dedicació que a dos mesos de les eleccions municipals.

Laia Estrada és regidora de la CUP al Ajuntament de Tarragona