Un projecte amb participació de la Universitat Rovira i Virgili (URV) estudia com el maneig del sòl i la vegetació pot ajudar les vinyes a resistir sequeres cada vegada més extremes i garantir la viabilitat del sector vitivinícola. Després de tres anys de sequera acumulada, moltes vinyes catalanes es troben en una situació crítica, ja que la manca persistent de pluges no només redueix la producció de raïm, sinó que també provoca estrès hídric sever, un desenvolupament vegetatiu insuficient i, en alguns casos, la mort de les plantes.
Davant d’aquest escenari, investigadors de la URV han participat en el projecte MANSO —acrònim de MAneig del SÒl i vinya per a la lluita contra la sequera—, una iniciativa impulsada conjuntament amb cellers i centres de recerca per estudiar com adaptar la viticultura mediterrània a unes condicions climàtiques cada vegada més seques i extremes.
L’objectiu del projecte és transformar el coneixement científic en eines pràctiques que ajudin el sector vitivinícola a fer front a sequeres extremes, en un context en què les projeccions climàtiques apunten que aquests episodis podrien ser cada vegada més freqüents, prolongats i intensos. Per fer-ho, l’equip investigador treballa sobre quatre grans reptes: aprofitar millor l’aigua de pluja, reduir l’evaporació durant l’estiu, gestionar la vinya en escenaris sense precipitacions i optimitzar possibles regs de supervivència amb aigües regenerades o reserves limitades.
Per assolir-ho, s’ha assajat a vinyes del Penedès una sèrie d’estratègies de maneig del sòl destinades a retenir més humitat i reduir les pèrdues d’aigua. Entre aquestes hi ha el que anomenen coberta vegetal —deixar créixer vegetació entre les fileres de vinya per protegir el sòl i millorar-ne l’estructura—, el mulching —cobrir la superfície amb restes vegetals per reduir l’evaporació i conservar la humitat—, el subsolat —trencar capes compactades del terreny en profunditat per facilitar la infiltració de l’aigua— o l’empapat, una tècnica basada en afavorir l’acumulació d’aigua de pluja en petits solcs perquè pugui infiltrar-se lentament i recarregar les reserves hídriques de la vinya. Totes aquestes estratègies s’han comparat amb sistemes tradicionals de llaurat.
L’equip de la URV, integrat pels investigadors Miriam Lampreave, Alba Marco, Júlia Rovira, Antoni Sánchez-Ortiz, Sumpta Mateos i Gerard Mora, s’ha encarregat d’estudiar com aquests diferents sistemes de maneig afecten la producció i la qualitat del raïm. Els resultats mostren que les estratègies aplicades són susceptibles de modificar tant el comportament de la vinya com les característiques del fruit.
El sòl condiciona la resposta de la vinya
Els resultats obtinguts per l’equip de la URV revelen que el maneig del sòl pot modificar la producció i la qualitat del raïm, tot i que l’impacte varia segons el tipus de terreny i les condicions hídriques de cada finca. En general, els tractaments amb coberta vegetal i mulching van tendir a produir grans de raïm més petits i lleugers respecte d’altres sistemes de maneig. Tot i això, l’equip investigador recalca que aquestes diferències no són homogènies i que durant el procés de maduració s’han observat contrastos importants entre parcel·les, tant en el vigor de la vinya com en la mida del fruit.
L’estudi també ha detectat diferències en els paràmetres de qualitat i maduració del raïm. El contingut de sucre —que determina el grau alcohòlic del vi— va variar segons la finca i el tractament aplicat. En diverses localitzacions, el mulching va ser l’estratègia que va assolir els graus més elevats, mentre que la coberta vegetal i el subsolat van presentar habitualment valors més baixos. Pel que fa a l’acidesa, els resultats depenen sobretot de les característiques de cada parcel·la més que no pas del tractament. En canvi, sí que es va observar que la coberta vegetal i el mulching tendeixen a reduir la concentració de nitrogen i d’àcid màlic al most.
Quan els investigadors van creuar aquestes dades amb les obtingudes pels altres socis del projecte —centrades en el comportament hídric del sòl i la fisiologia de les plantes— van poder relacionar les característiques del sòl, de la vinya i del fruit. En les parcel·les de regadiu, per exemple, la coberta vegetal es va mantenir activa durant més temps i va competir directament amb la vinya pels recursos hídrics durant l’estiu. Això es va traduir en una menor taxa de fotosíntesi, més estrès hídric i produccions més baixes. El tractament de mulching, a més, va mostrar nivells d’estrès hídric més elevats malgrat presentar una major capacitat d’infiltració de l’aigua al sòl.
En conjunt, els resultats posen de relleu que no existeix una estratègia universal vàlida per a totes les situacions, ja que conèixer la interacció entre el tipus de sòl, el maneig que se’n fa i la disponibilitat d’aigua és determinant per prendre decisions sobre la base d’un criteri objectiu. En aquest sentit, reivindiquen que cal seguir investigant possibles mètodes universals o tècniques concretes que puguin ajudar els tècnics a adaptar les pràctiques agrícoles a les característiques de cada parcel·la.
El projecte MANSO posa sobre la taula la necessitat d’adaptar-se ràpidament a unes condicions climàtiques que ja estan transformant profundament el territori. Les projeccions meteorològiques indiquen que els episodis de sequera persistent podrien esdevenir cada vegada més freqüents i intensos, fet que obliga a repensar pràctiques tradicionals i avançar cap a models de gestió enfocats a la resiliència.
La iniciativa està integrada pels cellers Bodegues Sumarroca, Celler Kripta, Juvé & Camps, Masia Vallformosa i Llopart, juntament amb l’IRTA, l’INCAVI, INNOVI i la Universitat Rovira i Virgili, amb la col·laboració d’AECAVA. El projecte compta amb el cofinançament de la Unió Europea a través de la intervenció 7161 del Pla estratègic de la PAC (PEPAC) 2023-2027.
