La seu d’Enginyers Industrials de Catalunya, a Barcelona, va ser l’escenari de la jornada “Els residus municipals a Catalunya en el marc de les Directives Europees”, a la qual, entre d’altres sectors i institucions expertes en la matèria, es va convidar a participar també l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) per aportar l’anàlisi des d’un punt de vista industrial
Un dels principals assumptes que s’hi van tractar va ser l’anunci per part del Govern de la Generalitat d’un pla de tancament de les incineradores de residus ja existents en el termini de dos anys, i l’establiment, fins llavors, d’una moratòria que atura qualsevol nova instal·lació o l’ampliació de les existents, així com també les sol·licituds en tramitació.
La responsable del Departament de Medi Ambient de l’AEQT, Laura Martín, va alertar durant la taula rodona dels riscos que comporta aquesta mesura, que d’entrada és un fre a noves inversions: “Qualsevol empresa que es plantegi noves unitats de producció, o ampliacions o canvis en els seus processos, necessita saber que els residus que es generaran arran d’aquest creixement podran ser gestionats adequadament. I això amb la moratòria és impossible, i un cop passin aquests dos anys, l’anunci d’un pla de tancament genera incertesa i inseguretat”, va argumentar.
“Per tant, la mesura està frenant l’arribada d’inversions per a la indústria catalana, i no només de noves empreses interessades d’instal·lar-se al territori, sinó fins i tot de multinacionals que ja són a casa nostra i han de decidir entre diversos dels seus “sites” arreu d’Europa. Aquesta mesura va en contra de la competitivitat i de la inversió de qualitat a Catalunya”, avisa Martín, i recorda que “s’afegeix a altres problemàtiques ben conegudes com els preus de l’energia”.
A més, la responsable de Medi Ambient de l’AEQT va recordar que la decisió del Govern també genera incertesa a les mateixes incineradores, que tot just ara es troben en un moment de necessitat d’inversions importants per adaptar-se a la nova normativa europea (abans de finals del 2023 han de complir amb el BREF d’Incineració de Residus). Martín va explicar que “les empreses veuen com un risc adaptar la seva instal·lació a aquests nous requeriments europeus, amb la inversió que comporta, quan s’ha anunciat que abans de dos anys es posarà en marxa un pla per al seu desmantellament”.
La representant de l’AEQT va compartir taula amb la directora del grup d’Ecologia Industrial a l’Institut CIRCE, Alicia Valero; el vicepresident 2n de la Cambra de Terrassa i president del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics i de Grau en Mines, Nacho Navarro; el director de la Fundació Fòrum Ambiental, Leandro Barquin; i el professor emèrit de la Càtedra de Transició Energètica UB-Fundació Repsol, Mariano Marzo.
Més petjada de carboni i contra la tendència europea
A més d’advertir dels riscos i incerteses que té sobre la indústria, Laura Martín va incidir també en les incoherències del pla de tancament i la moratòria acordada pel Govern. “Segons la Unió Europea, la incineració és la via de gestió correcta per determinats residus. El mateix catàleg de residus de Catalunya contempla que, en determinats casos, la incineració és la millor opció, o fins i tot l’única”, va explicar.
D’aquesta manera, “si un residu s’ha d’incinerar perquè aquesta és, d’acord amb el catàleg, la manera més eficient i sostenible de fer-ho, però no es pot fer aquí a Catalunya com a conseqüència d’aquesta normativa, s’haurà d’enviar a incinerar a un altre país, amb el que suposarà un augment de la seva petjada de carboni a causa del transport, a banda de l’increment del risc”, va posar de manifest Martín, qui a més va apuntar que “en les noves propostes de la Comissió Europea al Pacte Verd Europeu justament es volen limitar les exportacions de residus”. Per tant, aquesta nova normativa catalana “va en contra de la filosofia que, en aquest àmbit, s’està impulsant des d’Europa”. Cal no oblidar que les solucions d’incineració actuals s’adapten a la normativa europea més exigent, i que es troba entre les més avançades del mon.
Finalment, Martín va recordar que “la contribució de la incineració a les emissions de CO2 és mínima i representa al voltant d’un 0,05% del total d’emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle a la Unió Europea”. “El paper que juga la incineració de residus perillosos és eliminar, o almenys reduir significativament, els perills de totes les substàncies preocupants, que sense la incineració, impactarien directament en la salut i al medi ambient si s’alliberen directament. Precisament per això està catalogada com la manera més adient de gestionar-los”, va acabar.
A més de la taula rodona, durant l’acte també es va presentar l’”Informe sobre l’aplicació de les Directives europees en matèria de residus municipals a Catalunya”, elaborat per la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular d’Enginyers Industrials de Catalunya. L’informe avalua el grau de compliment dels objectius que fixen les directives europees en matèria de residus municipals a Catalunya. L’informe conclou, en la mateixa línia del que s’ha expressat en la taula rodona, que el pla de tancament de les incineradores existents aprovat pel Govern dificultarà encara mes l’objectiu fixat a la Directiva que limita al 10% de la generació, les quantitats destinades a abocador en el 2035.
