Al mes d’abril es va fer públic un acord entre els responsables institucionals dels Ajuntaments de Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Vila-seca i la Generalitat per l’impuls de les infraestructures estratègiques del Camp de Tarragona en matèria ferroviària.
L’acord s’ha cercat durant molts anys i finalment ha donat fruit gràcies a la constatació que pel que fa a les necessitats de les nostres terres o anem plegats deixant de banda petits interessos locals o la nostra influència davant dels poders de l’Estat, com són el Govern de Catalunya i el de l’Estat serà, com ha estat gairebé sempre, clarament insuficient. Val a dir que aquesta definició de la realitat és prou indulgent tenint en compte l’acció política d’ambdues administracions durant els últims anys. Però com l’acord és tant important, deixem de banda el passat perquè cal mirar el futur amb confiança, sense ingenuïtats ni enganys, però amb esperança.
Aquesta vegada ens hem de congratular que en aquest acord estigui present el Govern de Catalunya igual que esperem properament poder treballar-ho conjuntament amb el Ministeri de Foment.
L’acord dissenya objectius bàsics i necessitats del territori. Es tracta que, conjuntament, els signants de l’acord i els responsables de l’administració central estudiïn les solucions concretes per cadascuna de les peticions. Per ser eficients hi ha qui pensa que el millor instrument per dur a terme aquests estudis seria l’establiment d’una taula de treball on els ajuntaments i les administracions amb responsabilitats amb el desenvolupament del territori estiguin presents.
L’acord clarament dissenya unes solucions ferroviàries a la intermodalitat del transport a les nostres comarques que són transcendentals i que no cal explicar-les de nou, doncs són prou conegudes.
Pel que fa a Tarragona, els objectius sempre han estat els mateixos, manteniment i millora de totes les prestacions ferroviàries actuals. Aconseguir que com altres capitals catalanes, puguem tenir serveis d’alta velocitat al centre urbà, garantir que els nostres sectors comercials i industrials estiguin connectats a la xarxa continental europea i com no, ser presents a la xarxa de mobilitat de segon nivell amb el tren-tramvia que ens ha de permetre la interconnexió entre els nostres municipis.
No hi ha dubte que algunes de les solucions provisionals que s’estan executant no són les que a la ciutat li són més còmodes, per això cal tenir molt clar que el trànsit de mercaderies per la costa ha de ser temporal i cal concretar amb l’administrador d’infraestructures ferroviàries l’estudi immediat de la variant interior que desplaci aquests tràfics de les zones urbanes. Parlant de les mercaderies, cal fer esment al pas per la nostra ciutat de les mercaderies perilloses que representen una hipoteca greu per la nostra seguretat i pel desenvolupament urbanístic. Cal instar a la Generalitat que redacti el Pla Especial de transport de mercaderies perilloses tant per carretera com per ferrocarril que preveu el Pla Director de la Indústria i el Turisme aprovat l’any 2003.
Aquests dies que tant es parla del barri del Port, valdria la pena que reflexionéssim també sobre quin és l’impacte de les instal·lacions ferroviàries sobre l’àrea i si ajuden o no a la necessària revitalització del barri i al seu futur.
Caldria que penséssim sobre la possibilitat de l’elaboració d’un “Pla Especial” de la Part Baixa, que contempli la realitat, social, cultural, històrica, urbanística, que proposi solucions a diferents terminis i que les administracions no siguin junt amb altres actors ciutadans simples espectadors del que passa. A tall d’exemple, a més de l’Ajuntament la pròpia Generalitat té les seves dependències relacionades amb el territori i l’urbanisme al mateix barri i podria col·laborar activament. Qui millor? Per començar a treballar en aquest sentit hem iniciat la contractació amb la fundació de la URV del diagnòstic social i urbanístic de la Part Baixa conjuntament amb el del barri del Serrallo i el del Pilar.
Cal tenir en compte també que qualsevol procés de renovació urbana de la Part Baixa hauria de començar a actuar per etapes de baix cap dalt, del mar cap a terra i entre d’altres elements caldrà apostar definitivament perquè el carrer del Mar sigui un motor i l’eix de la renovació urbana. Per això caldria que les instal·lacions, edificis i espais ferroviaris actuals en aquest carrer no siguin un obstacle per la renovació ni un magatzem de materials i andròmines al centre de la ciutat.
Naturalment cal mantenir les línies de tren imprescindibles, però adaptades a l’espai urbà i no com ara que són la part de darrere de qualsevol ciutat on es guarden els objectes que no se sap on col·locar. Només cal passejar-hi qualsevol dia i veure que no és acceptable aquesta situació. Igual criteri s’ha de seguir a la zona del Miracle, traient les vies innecessàries i no fent servir l’estació actual de “guarda-trens “; sense oblidar que tota la traça ferroviària pel litoral del municipi hauria d’estar neta i ben cuidada. No es pot acceptar la imatge de l’estació des del balcó i la barrera visual i física del carrer del Mar amb la façana portuària. Tarragona té una gran zona de classificació a ponent de la ciutat amb possibilitat d’ampliació, que ha d’esser el centre logístic ferroviari i no utilitzar el front de l’estació i el front del carrer del Mar amb activitats impròpies, que representa una manca de respecte per la ciutat. El port col·labora i ha col·laborat decididament amb la relació “Ciutat-Port”. Per tant, ADIF ha de fer el mateix i tenir la sensibilitat necessària per minimitzar al màxim la seva implantació dins de l’espai urbà.
Tal vegada i parlant d’acords també sigui imprescindible seure a parlar, l’Ajuntament de Tarragona i l’ADIF per tractar aquests assumptes. Ara seria el millor moment.
Josep Ma. MILÀ
Regidor d’Urbanisme de Tarragona
