La impunitat dels “voyeurs” que fan fotos a la platja

No és delicte fer fotografies a persones sense el seu consentiment a llocs públics, però sí que està penat publicar-les

CCMA.- Les platges a l’estiu es converteixen per als “voyeurs” en l’escenari ideal per robar fotografies de les dones que hi prenen el sol, per després penjar-les a les xarxes socials. Prendre les imatges no és delicte, però sí publicar-les. I, de fet, en alguns casos, acaben en pàgines de contingut pornogràfic.

Això és el que declaren algunes noies que estan a la platja prenent el sol:

“Sí que m’he trobat uns tios que ens estan mirant, inclús alguna foto, però no m’atreveixo a dir res.”

“Ells fan fotos al paisatge, graven el paisatge i et fan fotos a tu. Dissimulen fent fotos al mar i t’estan fent fotos a tu, que estàs ensenyant les tetes.”

Però, com que és un lloc públic, que et facin fotos o que et gravin no és cap delicte.

“Jo penso que són uns pervertits i que els haurien de multar.”

Però si la foto es publica, llavors sí que es pot denunciar. Així ho explica Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal de la UOC:

“D’acord amb la llei de protecció de la intimitat i de la pròpia imatge, podria demanar algun tipus de compensació o d’indemnització pel dany que al·legués, que li hagués pogut causar el fet que s’hagués difós aquella imatge.”

Pel que fa als menors, és un delicte castigat amb penes de presó, si les imatges es difonen en un context pornogràfic.

Els agents de la Guàrdia Urbana que vigilen les platges de Barcelona poca cosa hi poden fer. L’estiu passat a la platja del Bogatell van enxampar un home gravant dones semidespullades a través d’un forat d’un llibre.

En el pitjor dels casos, només rebran una esbroncada per part dels agents o d’alguna víctima.

Què podem fer si ens fotografien a la platja?

Josep Maria Tamarit explica que s’ha de protestar, prendre algunes dades sobre les característiques de la persona que està fent fotografies per si després aquella informació pot ser útil. I sobretot per si de cas les imatges arribessin a circular per internet.

El gran problema és descobrir l’ús que se’n fa. Només cal fer una recerca per internet i veure que hi ha milers de fotografies d’aquest estil. Així, doncs, resulta gairebé impossible seguir-ne el rastre un cop es pengen a la xarxa.