Al Palau de la Generalitat s’hi han personat 5 agents de paisà, que no han entrat al Palau perquè no se’ls ha permès per ordre del conseller de la Presidència, Jordi Turull, segons fonts del Govern. Els agents hi han anat per buscar documentació de quan Germà Gordó era secretari del Govern, càrrec que va ocupar entre els anys 2011 i 2013. En concret, el llibre de visites i la relació del suport administratiu que tenia. Les mateixes fonts indiquen que se’ls donarà la informació que demanen.

Per la seva banda, cinc agents de la Guardia Civil vestits de paisà han arribat al Departament de Justícia uns cinc minuts abans de les 11h del matí. No han preguntat pel conseller de Justícia, Carles Mundó, que en aquell moment no es trobava a la conselleria, i han demanat informació de quan Gordó era conseller, en concret el registre de visites que va rebre Gordó en la seva etapa de conseller, més concretament del desembre del 2002 al gener del 2015. També li demanen la relació de persones que van fet tasques administratives o de secretaria de Gordó entre 2012 i 2016, així com la del grup de subalterns de l’època.

L’exconseller de Justícia està citat a declarar en qualitat d’investigat dilluns de la setmana que ve al TSJC, que es va declarar competent a principis de juny per investigar-lo en relació. La resta del cas s’instrueix un jutjat del Vendrell. El TSJC investiga Gordó pels presumptes delictes de tràfic d’influències, suborn, prevaricació i malversació de fons públics. Dilluns també declararà, en el seu cas com a testimoni, l’extresorer de CDC Andreu Viloca, investigat pel jutge del Vendrell.

Segons l’exposició raonada que el jutge del Vendrell va fer arribar al TSJC i que l’alt tribunal va assumir, Gordó i “altres persones” haurien portat a terme una “sèrie d’actuacions” per “requerir a certes empreses quantioses donacions a dues fundacions estretament vinculades a CDC, CatDem i Fòrum Barcelona” a canvi de “fer de mitjancer directament o indirecta davant de les autoritats responsables” de l’adjudicació de concursos públics.

Després de saber que estava citat a declarar, el diputat no adscrit va afirmar que aquesta citació “no canvia res”, que recau “dins de la més absoluta de les normalitats processals” i que mantenia l’acta parlamentària.