El Govern aprova un decret llei que permetrà fer eleccions a les cambres de comerç catalanes

Els presidents no podran ser-ho més de dos mandats i es limita a 60 el nombre de membres del ple

ACN Barcelona .- El Govern ha aprovat aquest dimarts un decret llei que permetrà desbloquejar la reelecció al capdavant de les cambres de comerç catalanes, paralitzada des del 2014, i afrontar el procés electoral definit per l’Estat, que s’inicia el proper 1 d’octubre. El decret rebaixa de tres a dos el nombre de mandats d’un mateix president, amb l’excepció dels que hagin exercit el càrrec durant dos mandats consecutius en el moment de l’entrada en vigor de la normativa, que podran optar a un últim mandat. A més, estableix que els plens de les Cambres tinguin entre 10 i 60 membres –actualment la Cambra de Barcelona en té 69-. D’aquests, un mínim de dos terços del total han d’estar triats per sufragi universal d’entre els representants dels diferents sectors econòmics representats en cada cambra. Un altre 10% -fins ara era un 15%- correspon a propostes de les organitzacions empresarials més representatives. La resta de vocals seran representants d’aquelles empreses que adoptin un compromís d’aportació econòmica a la cambra.
El decret llei aprovat aquest dimarts és una adaptació de la Llei espanyola de cambres de comerç, aprovada el 2014, i que va suposar la creació de la polèmica Cambra de Comerç d’Espanya. Aquesta modificació és l’avantsala de l’avantprojecte de llei de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Catalunya, que l’executiu té previst aprovar “en poques setmanes”.

El nou decret introdueix modificacions en el règim electoral de les cambres pel que fa a la composició del ple d’aquests organismes, el mètode per elaborar els censos electorals i la limitació de mandats dels presidents. L’aprovació d’aquests normativa permetrà a les cambres implementar les adaptacions escaients en els seus censos per poder afrontar el procés electoral definit per l’Estat, que s’inicia el proper 1 d’octubre.

El decret introdueix una limitació major dels mandats per als presidents de les cambres, passant de tres a dos. Tanmateix, el Decret també inclou una disposició transitòria que deslliura d’aquest límit a aquelles persones que hagin exercit el càrrec durant dos mandats consecutius en el moment de l’entrada en vigor de la normativa. En aquests casos excepcionals, les persones afectades podran ser reelegides per a un últim mandat consecutiu. El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, ja porta tres mandats, mentre que per exemple el de Girona, Domènec Espadalé, en porta dos de seguits.

Un dels objectius del Govern és fer “plurals” els plens, tal com exposa l’executiu en un comunicat. Així, el nou règim electoral estableix que els plens de les Cambres puguin tenir entre 10 i 60 membres, designats a través de tres vies. D’entrada, un mínim de dos terços del total triats mitjançant sufragi universal d’entre representants dels diferents sectors econòmics representats el cada cambra. Un altre 10% correspon a propostes, per part de les organitzacions empresarials més representatives, de persones de reconegut prestigi en la vida econòmica en l’àmbit de cada cambra. La resta de vocals seran representants d’aquelles empreses que adoptin un compromís d’aportació econòmica a la cambra.

Pròxima creació de la Cambra General de Catalunya

El nou Decret Llei aprovat pel Govern inclou, de fet, algunes de les novetats que també configuraran la futura Llei de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Catalunya. Aquesta norma, que s’ha estat treballant durant els últims mesos amb tots els actors implicats, pretén adaptar l’àmbit de les cambres de comerç a una economia globalitzada marcada per la innovació i l’alt valor afegit, tal com explica el Govern. La llei estarà enllestida “en poques setmanes”, tal com preveu l’executiu català.

Aquesta nova legislació, a banda de tot el que afecta al règim electoral, recollit ja en el decret llei aprovat aquest dimarts, introduirà la figura de la Cambra General de Catalunya (CGC). La CGC, que substituirà el Consell General de Cambres de Comerç, coordinarà funcions que afecten a l’economia catalana en un sentit ampli, com la internacionalització, l’emprenedoria i la Formació Professional.

D’altres novetats que introduirà l’avantprojecte de llei són: una major agilitat en els processos de fusions i integracions de cambres; la possibilitat que la Generalitat suspengui o dissolgui els òrgans de govern de les cambres, en cas de funcionament anormal i/o transgressió de l’ordenament jurídic vigent, i elements d’adaptació de l’àmbit de les cambres als nous temps, com la igualtat efectiva entre homes i dones en els òrgans de govern o la votació electrònica. El Govern preveu aprovar en breu l’avantprojecte d’aquesta llei. Un cop s’aprovi definitivament i entri en vigor, s’activaria el procés per constituir els òrgans de govern de la Cambra General de Catalunya, d’acord amb els resultats que es derivin dels processos electorals que se celebrin en les diferents cambres a partir de l’octubre.