L’augment, d’un 5,7%, de la donació de cadàver ha fet possible que el 2017, Catalunya hagi registrat un nou rècord de donacions i de trasplantaments. Així, s’han pogut utilitzar òrgans de 333 donants vàlids. L’increment més important d’aquestes donacions prové de la mort per asistòlia, és a dir, per parada cardíaca, controlada o no. Segons ha explicat el director de l’OCATT, Jaume Tort, fa uns anys, aquest tipus de donació era només testimonial. Des que es va posar en marxa, gràcies a la tasca dels equips de coordinació de trasplantaments, ha anat guanyant terreny i ja suposa el 24,8% de totes les donacions. A banda, Tort també ha destacat que la donació per mort encefàlica, que havia disminuït en paral·lela a la disminució de les morts per accident de trànsit o per l’èxit d’alguns programes com el codi Ictus o el codi Infart, no només no han disminuït, sinó que ha seguit augmentant un 2,9%. Aquest tipus de donació representa actualment el 45,9% del total, però aporten un major nombre d’òrgans.

Tort també ha destacat el canvi que s’ha donat en les negatives i el consentiment del familiar, que fa 10 era del 22% i ara s’ha registrat del 13%. Pel director de l’OCATT, és un ”reflex del què pensa la societat” i resposta de la tasca que fan els professionals a l’hora de detectar possibles donants. Per Tort, que només 1 de cada 10 famílies es negui a donar els òrgans del difunt és una altra de les dades ”extraordinàries” que poden presentar aquest 2018.

Amb aquest nombre de donants, s’han pogut fer realitat 1.106 trasplantaments, un 8,8% més que el 2016, i arribant així, als 146,5 trasplantaments per milió de població, una de les taxes més elevades a nivell mundial. Els trasplantaments més freqüents, 780, són el de ronyó, que han crescut un 10%, seguit del de fetge, que ha disminuït un 4,19%, amb 160 operacions. Els segueixen els trasplantaments de cor, pulmó i pàncreas, amb menys prevalença. Per centres, l’Hospital Vall d’Hebron ha liderat amb 271 trasplantaments, seguit de Bellvitge, amb 252, i l’Hospital Clínic, amb 245. A Catalunya doncs, es fan cada dia 3 trasplantaments, 2 de ronyó i un altre d’un òrgan diferent.

Malgrat aquests resultats, ha recalcat Elvira, hi ha 1.226 persones pendents d’un trasplantaments, entre els quals destaquen els 16 infants, i per això creu que no s’ha d’abaixar la guàrdia perquè sempre hi ha ”assignatura pendent”. Per això, defensa que des del Departament es continuarà treballant per aconseguir fer créixer encara més el nombre de donants i trasplantaments.

El perfil del donant de Catalunya té, de mitjana, 60,2 anys. La meitat, de fet, tenen més de 60 anys, i 92 en tenien més de 70, una característica que ja s’ha anat donat els darrers anys i que segons Tort, obliga a assumir més riscos. El 52% van morir per un accident cerebro-vascular, un 31.5% degut a una anòxia i un 10,2% per un traumatisme craneo-encefàlic.

Donació de teixits, també a l’alça

La donació de teixits també segueix la mateixa tendència a l’alça i el 2017 es van registrar 1.557 donants al Banc de Sang i de Teixits de Catalunya, un 7.8% més que l’any anterior. Es van obtenir 2.432 teixits, entre els quals destaquen les 1.537 còrnies, 185 vàlvules cardíaques, 136 vasos sanguinis. També hi va haver 338 donants de teixit múscul-esquelètic i 246 de pell.

Les donacions de medul·la òssia també han crescut amb 5.689 nous donants. En total, a finals d’any, hi havia 43.249 persones inscrites per ser donants, que han fet augmentar un 31,6% els donants efectius, les persones que finalment han donat medul·la òssia o sang perifèrica destinada a un trasplantament.

Entre les noves teràpies que ha impulsat el Banc de Teixits destaca la consolidació del trasplantaments de còrnes que permet trasplantar només la part danyada de la còrnia i la posada en marxa de la preservació de cartílag fresc pel tractament de defectes osteocondrals de mida gran, en pacients joves que fins ara no disposaven d’una opció terapèutica efectiva.