‘Blockchain’ también cambia las reglas de la solidaridad

Les virtuts de ‘blockchain’ -trazabilidad, rapidesa, transparència … – encaixen com un guant amb les necessitats de l’ajuda internacional i el voluntariat.

BBVA.- “El món de la caritat, una paraula que per cert no m’agrada, està a punt de posar-se cap per avall”. L’expert en blockchain Alex Cases resumia amb aquesta contundència l’impacte que la tecnologia de la cadena de blocs ja està començant a tenir en l’univers de les organitzacions no governamentals i el voluntariat. Va ser en el transcurs d’una taula rodona celebrada a Madrid aquest dijous 20 amb l’expressiu títol de ‘Blockchain for good’.

Desintermediació, traçabilitat, rapidesa, transparència. Les principals característiques de blockchain s’ajusten com un guant a les necessitats de les organitzacions no governamentals (ONG) a canalitzar recursos, no només econòmics, als seus diferents projectes. Per això no estranya, com va ressaltar Iñigo Molero, coautor del llibre ‘Blockchain, la revolució industrial d’internet’, que una de les primeres aplicacions de blockchain fossin les microdonacions, fins a per cèntims d’euro, a través de bitcoin, la moneda virtual el èxit va provocar el desenvolupament d’aquesta tecnologia.

Una imatge de la taula rodona, celebrada al Impact Hub de Madrid.
Això va ser només el principi. Ara que Creu Roja i United Way, la major organització caritativa dels Estats Units, ja fan servir bitcoin i Nacions Unides desenvolupa programes d’ajuda a refugiats basats en blockchain, arriba el moment d’anar un pas més enllà, tant funcionalment com conceptualment.

La startup italiana Helperbit és un bon exemple del primer. Ja no es tracta simplement d’utilitzar bitcoin, o qualsevol altra moneda virtual, com una altra divisa més al recaptar fons. Helperbit posa al centre de la seva estructura blockchain com a via de recaptació, i a partir d’allí es bolca en projectes específics, en aquest moment dues relacionats amb les conseqüències dels terratrèmols que va patir la passada tardor el centre d’Itàlia. És una demostració de, com va ressaltar Carlos Kuchkovsky, CTO de New Digital Business de BBVA, “l’enorme utilitat d’blockchain per donacions finalistes, enfront d’algunes ONG que de vegades són massa lentes i han perdut el focus”.

blockchain-humanitari

‘Blockchain’ també és una cadena per l’ajuda humanitària
Itàlia és un país desenvolupat i de la UE, però blockchain pot ser encara més útil per canalitzar ajudes i recursos en entorns molt més complicats. “Gràcies a la seva enorme transparència, blockchain suposa una millora de la seguretat jurídica en països on hi ha autoritats ni institucions fiables”, va ressaltar Almudena de la Mata, cofundadora de Blockchain Espanya, amb el record present del terrible terratrèmol d’Haití, el 2010. En països assolats per la corrupció, la cadena de blocs és una alternativa molt més fiable i, com va dir el propi Cruz, “si la gent està segura que els seus diners acaba on ha d’acabar, aporta molts més fons”.

A més de les millores tècniques en la recaptació de fons, blockchain pot suposar una revolució en la pròpia concepció i organització de la solidaritat en les societats modernes.

En aquesta vessant més romàntica, com va dir Kuchkovsky, destaca la possibilitat d’organitzar cooperatives per a projectes socials molt concrets, sense la necessitat del paraigua d’una ONG. La gestió del voluntariat, va vaticinar Casas, també canviarà, amb la possible remuneració (no necessàriament econòmica) gestionada i certificada per blockchain. I la cadena de blocs també dinamitzarà la certificació de bones pràctiques corporatives, com ara la no utilització de nens en les cadenes de producció tèxtil o de pesticides perillosos. Les alternatives estan a l’abast de la mà i algunes organitzacions ja les estan posant en pràctica: la solidaritat també està entrant en una nova etapa de la mà de la cadena de blocs.