El Govern obrirà una borsa de més de 4.500 voluntaris per acreditar-los com agents electorals de l’1-O

La Generalitat designarà els locals electorals i els coordinadors on els ajuntaments es neguin a col·laborar amb el referèndum

ACN Barcelona .- El Govern obrirà una borsa de més de 4.500 voluntaris per formar-los i designar-los com a agents electorals del referèndum del 1 d’octubre. Es tracta del personal que en qualsevol procés electoral vetlla pel funcionament de la votació i té diverses tasques com garantir que s’obri el local electoral, rebre trucades d’incidències o exercir de coordinadors locals de Barcelona o Badalona, tenint en compte el conveni que té la Generalitat amb aquests dos ajuntaments. D’altra banda, els ajuntaments són els encarregats de designar en qualsevol convocatòria electoral els locals de votació i els coordinadors locals. En previsió que hi hagi ajuntaments que es neguin a col·laborar, el Govern preveu decidirà els locals electorals tenint en compte els espais de titularitat de la Generalitat que siguin més pròxims al punt habitual de votació i escollirà de la borsa de voluntaris els coordinadors locals necessaris.
Segons fonts pròximes al Govern, obrir una borsa per designar els agents electorals és la pràctica habitual en qualsevol procés electoral. Normalment el perfil de persones que s’hi presenta són funcionaris o el seu entorn perquè són els primers en tenir coneixement de la borsa, però aquestes mateixes fonts asseguren que en cap llei s’estableix que s’hagi de ser funcionari per exercir les funcions d’agent electoral.

Així doncs, la diferència respecte a un procés electoral habitual és que ara, amb el referèndum, es fa públic de manera explícita l’existència d’aquesta borsa d’on hauran de sortir un mínim de 4.500 agents electorals. Aquest personal ha de vetllar pel bon funcionament de la jornada electoral i, per tant, poden tenir funcions diverses que van des de garantir l’obertura dels col·legis electorals, a rebre trucades d’incidències o fer de coordinador local, en els casos de Barcelona i Badalona, ja que en la resta de municipis de Catalunya són els ajuntaments els que designen els coordinadors locals.

Tenint en compte que hi ha diversos ajuntaments que ja han manifestat que no volen col·laborar amb el referèndum de l’1-O, el Govern té un pla B per assegurar que hi hagi els locals de votació i els coordinadors locals necessaris. Segons les mateixes fonts, en els municipis on els ajuntaments es neguin a designar els locals de votació, la Generalitat serà qui els decideixi tenint en compte els espais de titularitat de la Generalitat que siguin més propers al lloc habitual de votació. Ja que el Govern vol que el referèndum se celebri amb les mateixes condicions o en les més semblants que en les eleccions ordinàries. Pel que fa als coordinadors locals, el Govern utilitzarà la borsa de voluntaris per ocupar les vacants que es puguin donar a diversos municipis. La pràctica habitual és que el secretari de l’Ajuntament exerceixi de coordinador local, però no hi ha cap llei que especifiqui qui ha de complir aquesta funció.

72.000 membres per a les meses electorals

A banda dels agents electorals, cal escollir uns 72.000 membres de meses electorals sumant els titulars i els dos tipus de suplents si es té en compte que es necessiten unes 8.000 urnes per fer el referèndum. Habitualment són els ajuntaments els que organitzen els sorteigs per escollir els membres de la mesa però, en el cas del referèndum, està per decidir qui assumirà el sorteig. Es tracta d’un detall que s’inclourà en la legislació que regularà el referèndum i que es donarà a conèixer a finals de juny. El que sí que està clar és que no s’utilitzarà el cens espanyol per l’1-O però fonts pròximes al Govern assenyalen que el Govern té les dades d’aquest cens i que en la legislació catalana s’establirà de quina manera es poden utilitzar aquestes dades.

Pel que fa a la Sindicatura Electoral que vetllarà pel referèndum, tot apunta que serà un model semblant a la Sindicatura que en el seu moment van acordar els partits en el marc del debat fallit sobre la llei electoral catalana. Es tracta d’un model de Sindicatura que s’allunya del poder judicial, una mena d’òrgan mixt format per juristes i politòlegs.