Per una banda, vol informació individualitzada dels membres del suposat “comitè estratègic per a la independència”, un òrgan que apareix al document EnfoCATs i que el jutge considera que és el full de ruta de l’independentisme. Llarena vol aclarir si els membres d’aquest suposat comitè han intervingut en “actes de programació, coordinació, suport o execució de l’estratègia continguda en el document, és a dir, la consecució de la independència.

Integrants del comitè estratègic

Segons el document ‘EnfoCATs’, intervingut per la Guàrdia Civil a casa de l’exsecretari general de Vicepresidència i Economia Josep Maria Jové el 20 de setembre, el comitè estratègic estaria format per diversos càrrecs, sense posar els noms concrets de les persones que els tenen. Així apareixen el president i vicepresident de la Generalitat, Puigdemont i Junqueras, els presidents i portaveus dels grups parlamentaris independentistes, com Jordi Turull, Marta Rovira, Mireia Boya o Anna Gabriel, els presidents i vicepresidents de l’ANC, Òmnium i l’AMI, com Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Neus Lloveras, representants d’altres entitats sobiranistes, directors de les oficines de desenvolupament de l’autogovern, presidents i secretaris generals dels partits independentistes, com podrien ser Artur Mas i Marta Rovira i “representants independents de prestigi social”.

El comitè executiu estaria format pels secretaris general de Presidència i Vicepresidència, Joaquim Nin i Josep Maria Jové, els directors de les oficines de desenvolupament de l’autogovern, professionals experts en cadascun dels àmbits funcionals del projecte, consellers o secretaris generals ‘ad hoc’ segons les temàtiques a tractar.

Relacions entre partits i entitats sobiranistes 

A més, també demana a la Guardia Civil que reculli “elements objectius” per esclarir si PDeCAT i ERC van posar-se d’acord amb les entitats sobiranistes (en aquest cas també apunta a l’AMI) per organitzar mobilitzacions “per aconseguir o facilitar” la declaració d’independència.

També vol un informe que, de manera “individualitzada i seqüencial” s’identifiquin “actes d’agressió, danys o greu resistència” ocorreguts a Catalunya durant el procés. Cita, concretament, els dies 20 i 21 de setembre, 1 octubre i les vagues del 3 octubre i 8 de novembre. Entre d’altres, demana detall dels danys materials, informes mèdics en cas de lesions i també si hi va haver presència o declaracions “d’elogi o tolerància” en algun d’aquests actes per part dels encausats o dels membres del suposat “comitè estratègic”.

Així mateix, Llarena també vol un informe on es reculli el posicionament dels diferents investigats i dels integrants del comitè estratègic sobre “els episodis violents del 20 de setembre”.

Un altre dels focus de Llarena són els anomenats comitès de defensa de la república i del referèndum. El jutge vol que la Guàrdia Civil investigui els actes que van organitzar i que identifiqui els responsables dels mateixos.

El magistrat també vol que recullin indicis per saber si s’han destinat fons públics per a iniciatives tombades pel Tribunal Constitucional, tals com campanyes de civisme, disseny o emissió de vídeos promocionals, impressió de cartells o paperetes o compra d’urnes.

Per últim, Llarena també vol tenir més informacions sobre les ordres donades pel conseller d’Interior destituït, Joaquim Forn, respecte a alguns dels aspectes prohibits pels tribunals.