L’exalcalde de Barcelona demana a l’exministre Fernández Díaz que deixi l’escó i demani perdó
“He estat víctima d’una operació orquestrada per alts càrrecs del govern per desgastar-me políticament”, ha dit. “I el meu pecat principal era ser alcalde de Barcelona just quan Catalunya està en un procés polític” i “exerceix sense complexos de capital de Catalunya”, ha lamentat.
Igualment, també ha qualificat de “vergonyós” el periodisme que es basa en “mentides” i que segueix insistint en la versió tot i que s’hagi demostrat “falsa”. Però ha contraposat l’actitud del diari ‘El Mundo’, amb el d’altres diaris que també tenien la suposada informació policial, com ‘La Razón’ o ‘ABC’, i que no la van publicar perquè “no se’n refiaven”. També ha explicat que l’exministre Fernández Díaz va trucar al director de La Vanguardia, Màrius Carol, preguntant-li perquè no publicava la informació.
Cs, CSQP, la CUP i JxSí han donat suport a Trias i han criticat les maniobres polítiques, policials i periodístiques per desprestigiar-lo. La diputada de la CUP Mireia Boya li ha preguntat, però, si la dimissió de Fernández Díaz com a diputat que reclama Trias, també hauria d’aplicar-se a l’exdiputat de JxSí Germà Gordó.
L’enfrontament més dur ha estat amb el diputat del PP Sergio Santamaría, que li ha retret la seva “enemistat manifesta” amb l’exministre i que faci afirmacions sense citar les fonts, recordant-li que els tribunals van arxivar la primera querella de Trias contra el diari i contra l’exministre. Però Trias ha dit que havia estat amic de Fernández Díaz, i que el perdonaria si li demanés perdó. També ha explicat que espera que Rajoy no conegués la conversa entre Fernández Díaz i l’exdirector d’Antifrau Daniel de Alfonso, perquè ell havia tingut molta confiança i relació amb l’actual president espanyol. “La conversa gravada potser no serveix de prova, però fa vergonya”, ha dit. “Ho van fer per un malentès patriotisme, es pensen que salvar Espanya és carregar-se en Trias”, ha conclòs.
Francisco Marco ataca el PP català i Interior
Després ha estat el torn de Francisco Marco, exdirector de l’agència de detectius Método3, que ha tingut un fort enfrontament amb els diputats del PPC Esperanza García i Sergio Santamaría, a qui ha retret que diguessin “mentides” sobre ell, que no li demanessin perdó i que “es riguessin” d’un home que ha estat detingut dues vegades. Els diputats també s’han enfrontat a la presidenta de la comissió, Alba Vergés, per no defensar-los de les invectives de Marco, i han acabat marxant de la sala abans que acabés la sessió.
Marco ha dit que l”Operació Catalunya’ sí que existeix i que va ser producte d’un grup d’una “quinzena” de persones “embogides” del Ministeri de l’Interior, encapçalats per Jorge Fernández Díaz i diversos comissaris, i dirigents del PP català com Jorge Moragas o Alícia Sánchez Camacho. La intenció era treure draps bruts de polítics independentistes, ha explicat, i per això van anar a fer “prospeccions” generals per trobar comptes bancaris a l’estranger o corrupteles. En alguns casos, ha explicat Marco, se les van directament inventar basant-se en informes i informacions, “blanquejats” després per la UDEF i facilitades per col·laboradors externs mitjançant suborns o “coaccions”.
Així, ha explicat que ell mateix ha estat seguit per la policia espanyola i que la majoria de polítics catalans independentistes també. “Qui aixequi el dit i digui independència, a per ell”, ha dit, citant un alt comissari. De fet, ha dit que Interior va contractar un exespia suís perquè trobés informació bancària en aquell país sobre una quinzena de personalitats catalanes com la família Pujol Ferrusola, Artur Mas, Daniel Osàcar, Fèlix Millet, Jordi Montull, Xavier Melero, advocat de CDC, o Francesc Sànchez, responsable de règim intern del partit. També hi havia “l’obsessió” de trobar informació compromesa contra ERC o els seus líders.
El detectiu privat també ha explicat que, segons una font, dos sindicalistes dels Mossos d’Esquadra van donar informació al comissari Villarejo de la policia espanyola el setembre del 2012 sobre polítics catalans com Artur Mas o Felip Puig, però aquella informació era una “castanya” i bona part falsa.
Per últim, ha explicat que els seus exempleats Julián Peribáñez i Antonio Tamarit haurien cobrat prop de 7.000 euros en total procedents dels fons reservats per donar informació sobre la qüestió.
En tot cas, ha dit que l’actual direcció del PP català i el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, no estan implicats en aquesta trama. Tampoc ho està el PSC com a partit, tot i que no ha desmentit que el seu exsecretari d’Organització José Zaragoza participés en la gravació del restaurant La Camarga. Així, per exemple, ha dit que l’exalcalde de Sabadell Manuel Bustos, “espanyolista” com Marco, va rebutjar que la policia espanyola l’ajudés a arxivar el ‘cas Mercuri’ a canvi de donar informació sobre Artur Mas o Carme Forcadell, exregidora al consistori vallesà, perquè l’expresident de la Generalitat s’havia interessat per l’estat de salut del seu fill.
Marco també ha dit que els periodistes Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta són amics seus i que no estan implicats en l’Operació Catalunya, sinó que només han publicat informacions “noticiables”.
Absències
Inicialment aquest matí estava prevista la compareixença dels germans Cierco, Ramon i Higini, accionistes majoritaris de la BPA, i de l’exconseller delegat, Joan Pau Miquel Prats, que han al·legat problemes d’agenda per no assistir a la comissió i han demanat anar-hi després del 15 de setembre. Jaume Bartomeu, exadvocat dels Cierco, estava citat a la 1 del migdia, però no ha comparegut ni ha comunicat la seva justificació.
A primera hora de la tarda estava prevista la compareixença del periodista madrileny Eduardo Inda, que tampoc ha comparegut ni ha al·legat cap motiu. Els grups de CSQP, CUP i JxSí han demanat que es passi la seva condició d’expert a testimoni per la seva possible participació en la confabulació coneguda com ‘Operació Catalunya’, cosa que l’obligaria a comparèixer, però Cs i PPC han demanat que això es votés en la propera sessió, i no en aquesta. Després d’una disputa sobre si es podia ampliar l’ordre del dia, el lletrat de la comissió ho ha autoritzat, i la proposta ha tirat endavant.
Pel proper dijous estava citat l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, que ja ha dit que, segons certa jurisprudència, no ha d’assistir a cap comissió d’un parlament autonòmic, i tornarà a ser citat pel 27 de juny. També ha estat citat el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, i l’exdirector d’Antifrau Daniel de Alfonso, que ha dit que només podrà contestar per escrit o si els diputats el van a interrogar al seu despatx judicial de Santander, ja que no ha obtingut el permís del Consell General del Poder Judicial per assistir a la comissió.
El 26 de juny està citada l’examant de Jordi Pujol Ferrusola, Victoria Álvarez, l’expresidenta del PP català Alícia Sánchez Camacho, que s’ha trencat la cama, i l’empresari Javier de la Rosa.
Pel 27 de juny estava prevista la compareixença del cap de gabinet de Mariano Rajoy, Jorge Moragas, que ja anunciat que no compareixerà, i un comissari de la policia espanyola. El 6 de juliol estan citats el president Rajoy, la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i el ministre de l’Interior, José Ignacio Zoido, que previsiblement no compareixeran i seran citats pel 9 de juliol. Aquell mateix dia compareixeran els exdetectius de Método3 Julián Peribáñez i Antonio Tamarit.
El 18 de juliol declararà per videoconferència la secretària del Consell d’Administració de la BPA, Rosa Castellón, i la comissió està pendent encara d’obtenir les adreces dels comissaris de la policia espanyola Eugenio Pino i José Manuel Villarejo, per poder-los citar.