Així, Torrent ha insistit que el seu deure com a president del Parlament és fer tot el que estigui a les seves mans per assegurar que tots els diputats es puguin expressar com a representants de la voluntat popular. A més, Torrent ha constatat que exercirà les seves responsabilitats essent conscient que la seva obligació és defensar les institucions “d’ingerències i escenaris de paralització”. El viatge del president del Parlament a Brussel·les per reunir-se amb els electes de JxCat i ERC es preveu per aquesta setmana, tot i que encara no té una data fixada.

Carta a Rajoy

D’altra banda, Torrent ha proposat en una carta a la Moncloa -que ha signat aquest dilluns al matí- una reunió amb Rajoy, amb la intenció de poder-hi dialogar. La missiva s’enviarà al llarg d’aquest dilluns al migdia.

JxCat busca la majoria absoluta per investir Puigdemont

JxCat vol investir Puigdemont amb la majoria absoluta que marquen els 68 diputats de la cambra. Cal recordar que entre JxCat, ERC i la CUP sumen 70 escons. Segons el reglament del Parlament, el debat d’investidura del candidat a presidir la Generalitat i la primera votació han de tenir lloc dins els 10 dies següents a la constitució de la cambra. El Parlament es va constituir el 17 de gener, de manera que la desena de dies hàbils conclou el 31 del mateix mes.

És Torrent qui convoca aquest ple, després d’haver proposat el candidat a la presidència. Si en la primera votació no s’assoleix la majoria absoluta necessària cal repetir la votació en les 48 hores posteriors, on es necessita majoria simple. És a dir, n’hi hauria prou en obtenir més vots a favor que no en contra. La hipotètica segona votació tindria lloc el 2 de febrer. Si Puigdemont no assolís la majoria simple s’obre un termini de dos mesos per seguir-ho intentant.

En aquest escenari, i per poder convocar un altre debat d’investidura, Torrent hauria de fer una nova ronda de consultes amb els grups i tornar a proposar un candidat, que podrà ser el propi Puigdemont o un de nou. Si s’esgota aquest termini, es dissol automàticament el Parlament i es convoquen noves eleccions de manera immediata, perquè es puguin fer 54 dies després de la convocatòria. Aquest supòsit no s’ha donat mai des del restabliment del Parlament.

Els presidents de la Generalitat des del 1980 han estat Jordi Pujol (1980-2003), Pasqual Maragall (2003-2006), José Montilla (2006-2010), Artur Mas (2010-2015) i el propi Puigdemont (2016-2017). En tots els casos van ser elegits en primera votació, excepte tres vegades: Pujol el 1980 i el 1995, i Mas el 2010.