Forn, Borràs, Comín, Bassa i Serret serien els altres membres de l’Executiu traslladats amb el president
Redacció.- Des de les primeres hores d’ahir, diverses fonts, com La Vanguardia o El Periódico, situaven Carles Puigdemont i part del seu Govern a Bèlgica. A més, la presència als seus despatxos de Rull i Junqueras, i la incompareixença d’alguns consellers destituïts alimentava els rumors. Forn, Borràs, Comín, Bassa i Serret són, segons les informacions, les persones que haurien marxat a Brussel·les al costat de Puigdemont.
La informació guanyava credibilitat si atenem al fet que, tan sol un dia abans, el secretari d’Estat de Migració belga, Theo Francken, nacionalista flamenc, posés sobre la taula la possibilitat d’oferir asil a Puigdemont i al Govern.
Contacte amb Paul Bekaert
Tot i la falta de confirmació explícita dels fets esmentats, l’advocat Paul Bekaert ha afirmat aquest dilluns a la cadena de televisió flamenca VRT que ha mantingut un contacte amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Si bé no ha volgut oferir més detalls ha explicat que el contacte s’ha produït “a Bèlgica”. “M’ha consultat i m’ha demanat que defensi els seus interessos a Bèlgica en un futur”, ha explicat. Segons ha declarat, Bekaert pensa que la seva experiència de més de trenta anys amb extradicions i peticions d’asil polític amb casos del País Basc és el que ha fet que Puigdemont hagi acudit a ell. “Estic familiaritzat amb l’extradició i l’ordre de detenció europea”, ha dit. Davant la possibilitat que Puigdemont demani asil polític al país, Bekaert no ha confirmat aquest punt. L’advocat, expert en drets humans, ha defensat al llarg de la seva carrera, entre altres, Luis Moreno i Raquel García, presumptes col·laboradors d’ETA.
Segons recull el Comissionat General pels Refugiats belga a la seva pàgina web, aquesta administració pot decidir no considerar la sol·licitud d’asil “si els arguments del sol·licitant no proven demostrar de manera ben fonamentada el risc de persecució o el risc real de danys greus”. En qualsevol cas la decisió indica “clarament” el motiu pel qual el Comissionat no la consideraria i, segons la informació de l’organització, trigaria un màxim de cinc dies laborables a comunicar-ho des de la transferència per part de l’Oficina d’Immigració -on es presenta en primera instància-, de la sol·licitud d’asil.
Sobre els factors que es valorarien a l’hora de processar la sol·licitud, De Bruycker afirma que es tindrien en compte “factors purament legals”. “Els punts estarien basats en el Conveni de Ginebra, que defineix el refugiat com la persona que s’està enfrontant a una persecució”, diu. També explica, en aquest sentit, que s’examinaria si Puigdemont s’està enfrontant a una persecució a Espanya.
