Un expert en tecnologia escolar ofereix pautes pràctiques per fomentar el pensament crític de les noves generacions davant les pantalles
La proliferació de la desinformació a través de les xarxes socials i l’arribada d’eines basades en intel·ligència artificial plantegen nous reptes educatius per a famílies i docents. Créixer en un entorn plenament digital no garanteix saber distingir entre contingut veraç i falsedats manipulades emocionalment.
Amb motiu de la Setmana Mundial de l’Alfabetització Mediàtica i Informacional de la UNESCO, Christopher Such, professor i responsable tecnològic de la Hamelin-Laie International School de Barcelona (Nord Anglia Education), assenyala la necessitat d’entrenar el pensament crític del jovent per navegar amb seguretat pel flux digital.
1. Ensenyar a fer una pausa i formular preguntes
La rapidesa i l’impacte emocional són els principals aliats de la desinformació. La majoria de falsedats cerquen generar reaccions sobtades d’indignació, sorpresa o eufòria per accelerar la seva difusió. Resulta fonamental ensenyar els adolescents a aturar-se abans de compartir i qüestionar qui ha elaborat la informació, amb quin objectiu i quines proves documentades aporta.
2. Assumir que la imatge no sempre reflecteix la realitat
L’antiga dita «si no ho veig, no ho crec» ha quedat superada per les tecnologies d’edició i generació d’imatge, vídeo i veu mitjançant intel·ligència artificial. Els estudiants han de comprendre que un titular cridaner o un document gràfic impactant no constitueixen proves irrefutables, ja que sovint s’entrellacen elements verídics amb falsedats per guanyar versemblança.
3. Contrastar i rastrejar la font original
Davant d’un missatge o rumor viral, la prioritat és esbrinar l’origen inicial de la dada. Cal acostumar el jovent a verificar si l’emissor és un mitjà reconegut, comprovar si altres plataformes independents corroboren els fets i recórrer a portals especialitzats en verificació com Maldita.es, Newtral o iniciatives com Cibervoluntarios.es.
4. Comprendre el funcionament dels algorismes i les «bombolles digitals»
Les plataformes digitals prioritzen aquells continguts dissenyats per retenir l’atenció dels usuaris durant més temps. Quan un jove interactua amb determinades teories o rumors, el sistema li oferirà continguts similars de forma reiterada. Que una informació aparegui repetidament al mur no indica consens ni veracitat, sinó una resposta automatitzada a les seves preferències prèvies de navegació.
5. Distingir l’esperit crític de la destrucció sistemàtica
L’actitud crítica no s’ha de confondre amb la negativitat generalitzada ni amb l’agressivitat cap a tercers a les xarxes socials. Desenvolupar criteri propi implica avaluar proves amb rigor, mantenir una actitud respectuosa cap a les opinions divergents i basar les postures en arguments sòlids.
6. Acompanyar el consum digital en l’entorn familiar
La protecció eficaç no prové del bloqueig o la prohibició de l’accés a internet, sinó del seguiment compartit. Analitzar continguts virals a casa, comentar vídeos i parlar obertament sobre la desinformació permet que els fills interioritzin criteris d’anàlisi de manera natural i preventiva.
