Un expert educatiu comparteix pautes per fomentar el pensament crític en l’entorn digital amb motiu de la Setmana Mundial de l’Alfabetització Mediàtica de la UNESCO
Amb motiu de la Setmana Mundial de l’Alfabetització Mediàtica i Informacional de la UNESCO, el col·legi Hamelin-Laie International School comparteix una sèrie de consells per ajudar les famílies a orientar els seus fills a identificar notícies falses i desenvolupar hàbits de consum digital més crítics i responsables.
En un ecosistema tecnològic marcat per la proliferació de xarxes socials, continguts visuals i eines d’intel·ligència artificial capaces de generar elements hiperrealistes, créixer envoltat de pantalles no garanteix saber reconèixer la manipulació o els intents d’engany. Christopher Such, cap de tecnologia del centre, assenyala que «existeix la percepció que les persones grans són les més vulnerables als riscos digitals; no obstant això, créixer envoltat de tecnologia tampoc no assegura saber identificar els seus perills». Per aquesta raó, Such planteja sis recomanacions clau per abordar aquest repte des de l’àmbit familiar:
1. Acostumar els fills a fer-se preguntes. Una ment que qüestiona és una ment crítica. Abans de donar una informació per bona, convé ensenyar als joves a aturar-se i plantejar-se qui ha creat el contingut, amb quina finalitat s’ha difós, si aporta proves o evidències contrastables i si compta amb l’aval d’investigadors o organitzacions reconegudes. Aquest hàbit evita acceptar missatges només per la seva aparença convincent o pel seu volum de difusió.
2. Comprendre que la intel·ligència artificial també pot enganyar. La IA permet crear imatges, vídeos, àudios i textos d’alta precisió que poden resultar inexactes o completament falsos. Una imatge o una gravació ja no constitueixen per si mateixes una prova irrefutable de realitat. A més, atès que molts models d’aprenentatge automàtic es nodreixen de continguts de la xarxa, els errors previs es poden replicar fàcilment, fet que obliga a contrastar sempre les dades rellevants amb fonts reconegudes.
3. Avaluar la procedència de les fonts. A partir de l’adolescència, els joves han d’aprendre a analitzar l’origen de cada publicació, verificant si es tracta d’un mitjà legítim, quines persones o interessos hi ha darrere i si el mateix fet ha estat publicat per altres canals independents. Quan un contingut genera dubtes, és útil recórrer a plataformes de verificació com Cibervoluntarios.es, Maldita.es o Newtral, recordant que un contingut no és cert pel simple fet que l’hagi compartit una amistat o una persona popular.
4. Prendre consciència dels algoritmes i les «bombolles digitals». Les plataformes estan dissenyades per retenir l’atenció de l’usuari i solen prioritzar missatges cridaners o polèmics per generar interacció. Aquesta dinàmica pot tancar els usuaris en una bombolla on només reben idees que reforcen les seves pròpies opinions. Convé recordar que el mur de les xarxes no reflecteix la totalitat de la realitat i que la repetició continuada d’un missatge no el converteix en veritat.
5. Distingir entre pensament crític i negativitat a la xarxa. El pensament crític no consisteix a rebutjar-ho tot o atacar les postures alienes, sinó a examinar proves, avaluar punts de vista i extreure conclusions raonades. Saber diferenciar una anàlisi constructiva dels atacs personals o dels discursos d’odi permet participar en els espais digitals d’una manera oberta i responsable.
6. Analitzar continguts junts a partir d’exemples quotidians. Una de les fórmules més directes per treballar l’alfabetització mediàtica és comentar en família els vídeos, notícies o tendències virals que els joves consumeixen habitualment. Preguntar-los amb les seves pròpies paraules quin objectiu persegueix un vídeo, quines emocions busca provocar o com es podria comprovar la seva veracitat ajuda a destriar entre informació, opinió, entreteniment, publicitat i desinformació.
Sobre Hamelin-Laie International School
Hamelin-Laie International School Barcelona és una comunitat educativa multicultural que ofereix formació des d’infantil fins a batxillerat, incloent-hi el Batxillerat Internacional (IB) i el batxillerat nacional. Fundat l’any 1989, el centre va ser pioner en oferir ensenyament trilingüe en anglès, castellà i català, i des de l’any 2022 s’integra dins del grup educatiu internacional Nord Anglia Education.
