Ribó considera que els “actes il·lícits derivats d’unes lleis declarades nul·les haurien d’haver estat confrontats amb l’ordenament legal vident, amb diàleg i amb solucions polítiques” i ha ressaltat la “desproporció absolutament inacceptable de la força policial de l’1-O”. “La desproporcionada resposta penal als conflictes polítics, les presons preventives de dirigents socials i polítics, incloent-hi l’anterior adjunt general al Síndic [amb referència a Jordi Sànchez], o els efectes en drets socials de la intervenció financera de la Generalitat i de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució són mostres fefaents d’aquesta regressió”, assenyala l’informe. El document subratlla que els drets de participació política d’infants i adolescents “també semblen haver estat ignorats en la instrucció de 27 de setembre de la Unitat Coordinadora de Menors de la Fiscalia General de l’Estat adreçada a les fiscalies provincials de Catalunya”.

El Síndic ha traslladat les queixes i les recomanacions al Defensor del Poble, al ministre de l’Interior i a la delegació del govern espanyol. Amb el Defensor del Poble, hi ha mantingut converses, però no n’ha rebut cap resposta per escrit dels documents que li ha enviat. Preguntat per si aquesta situació era anòmala amb un homòleg, ha preferit no pronunciar-se. Així mateix, les ha posat en coneixement del comissari europeu de Drets Humans, de la defensora del poble europea, de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans i del president de l’Institut Internacional de l’Ombudsman. El Síndic és del parer que seria oportú l’establiment d’una comissió d’investigació sobre l’1-O al Parlament de Catalunya.

Per al Síndic, un altre del factors claus d’aquest retrocés en drets és la Llei de Seguretat Ciutadana, la coneguda com a ‘llei mordassa’, que ha generat 300.000 sancions a l’estat espanyol en dos anys de vigència, vinculades a la restricció dels drets de reunió, expressió i manifestació.

Repercussió social del 155 i dels recursos al TC

Ribó ha destacat que la intervenció econòmica de la Generalitat i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola ha “afectat drets socials importants”, tant pels retards en pagaments com per l’aturada de projectes aprovats. El Síndic ha tingut coneixement de perjudicis a l’administració catalana fruit de l’aplicació del 155, com la paralització del Contracte programa 2016-2019 per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, en matèria de serveis socials. També s’ha paralitzat el Pla de viabilitat de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i pot comportar la suspensió de les indemnitzacions econòmiques que reben els expresos polítics de la Guerra Civil i el franquisme. El 155 afecta, a més, el Pla d’actuacions en fosses de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista per a l’any 2017. En l’àmbit LGTBI, destaca la paralització de l’aprovació del decret que desenvolupa el Consell Nacional LGTBI, l’òrgan de participació ciutadana en matèria de drets i deures d’aquest col·lectiu. El Síndic investiga la paralització, d’una banda, de la implementació d’un pla estratègic per als Agents Rurals per al període 2017-2025 i, de l’altra, de la regulació per permetre els membres d’aquest cos portar armes.

La institució que té com a encomana defensar els drets de les persones denuncia que també tenen repercussió social els recursos del govern espanyol contra lleis aprovades pel Parlament davant del Tribunal Constitucional (TC). El Síndic assenyala que des del 2006 l’executiu central ha presentat més de quaranta recursos i alerta que més de la meitat han repercutit en les polítiques socials i la recaptació d’impostos de la Generalitat.

En aquest sentit, destaca la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. D’altres exemples són la Llei 2/2014, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic; la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva entre dones i homes (els recursos d’inconstitucionalitat acceptats parcialment), o la Llei 4/2016, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial, també suspesa.