El director de l’hospital, Òscar Ros, ha atribuït l’increment de casos a l’actitud “proactiva” de tractament. “Tenint en compte el temps d’incubació, no descartem que n’apareguin més, però el desitjable seria una estabilització i que no s’incrementessin”, ha afegit. Per la seva banda, el subdirector de Salut Pública al Camp de Tarragona, Conrad Casas, ha valorat que l’evolució s’emmarca en una corba de casos “previsible”. “N’esperem algun més, però amb la cerca activa esperem estar arribant ja al punt àlgid i que anem baixant en els propers dies”, ha corroborat.

La investigació engegada conjuntament per l’hospital i Salut Pública per tal de localitzar l’origen de la infestació continua en marxa. El centre ha confirmat que, durant l’any passat, va diagnosticar sarna en 25 pacients que estaven sent tractats a l’àrea d’Urgències. Alguns d’aquests casos es van produir al novembre, per la qual cosa es treballa amb la hipòtesi que un d’ells esdevingués la “porta d’entrada” de la malaltia en aquesta unitat del centre hospitalari.

Tal com ja es va apuntar el passat divendres, un estoc de bates hauria funcionat posteriorment com a mecanisme de transmissió entre els professionals. Ros ha admès que no és estrany que algú es pugui posar la bata d’un altre perquè les peces no són nominals ni s’acostumen a utilitzar per l’interior de la unitat. “El problema és que els ous del paràsit es poden mantenir hores en la fibra de la roba i, després, inevitablement te l’emportes només posar-te la màniga”, ha il·lustrat.

En paral·lel, el centre manté el reforç de les mesures d’higiene i de renovació obligatòria de la vestimenta laboral. La sarna té un tractament efectiu que fa que, des del moment en què es comença a aplicar el tractament tòpic -una pomada-, l’afectat deixi de ser contagiós. Per això, els treballadors que s’han sotmès al tractament continuen treballant. La malaltia produeix picors i sol afectar a les mans i al tronc, tot i que pel mateix contacte també es pot passar a la resta del cos.