Saül Garreta, veí de Tarragona, és arquitecte i dóna nom a l’estudi Garreta Arquitectes. Encarregat, recentment, de la pionera ‘resurreció’ del poble lleidatà de Solanell, ens explica en les següents línies la recurrent qüestió de la relació entre Tarragona i el mar des de la perspectiva urbanística.
-Viu Trarragona d’esquena al mar?
Sí, viu d’esquena. Té la línia del ferrocarril, i no solament això. No s’ha pensat realment en l’urbanisme i articular la ciutat de tal manera que tingui accés fàcil i lògic al mar. Que això es podria fer fins i tot havent-hi la línia del tren.es un tema recurrent quan hi ha eleccions, però no es pensa a llarg recorregut. Tampoc es veu tan difícil.
– Per què els espais urbans lligats al litoral no estan entre els més valorats?
La Part Baixa s’ha anat deteriorant els últims anys, i això no sempre ha estat així. Si et fixes, per la tipologia d’edificis i la secció del carrer, ja denotava que això, anys enrere, havia estat un barri important; una zona molt millor del que és ara respecte d’altres zones de Tarragona. Jo crec que això està ocorrent perquè no s’està treballant la permeabilitat de la ciutat cap al mar. Hi ha molt pocs carrers que donin un bon accés al mar, i la passarel·la em sembla un petit pegat. No s’ha fet un urbanisme pensant que Tarragona havia de consolidar-se fins a arribar al mar. Va haver-hi algun intent amb el de la façana Marítima que va fer Bofill, però bé, va quedar en un projecte la funció principal del qual era guanyar unes eleccions, més que si es fes. S’ha anat tornant un lloc residual perquè la gent no ha invertit: perquè a part d’estar mal connectat, les expectatives urbanístiques que tenia la gent quan es va presentar el de la Façana Marítima, que els anaven a pagar per aquestes cases antigues que tenien un munt de milers d’euros, llavors va fer que la gent no les anés reformant, arreglant, cuidant, fent barri… esperant una gentrificación que no es va produir. Així, ha acabat sent un dels llocs amb les rendes per càpita més baixes de Tarragona, a part dels barris.
-Considera rellevant l’eliminació de les vies com a projecte estratègic
Sí, totalment. Encara que aquest projecte estratègic s’ha de pensar d’una manera realista. Ha de passar, sí o sí, per desviar les mercaderies de la ciutat. Cap ciutat del segle XXI té combois de mercaderies perilloses passant per la mateixa ciutat, i damunt, per Santa Tecla i Sant Joan, amb els focs artificials, i passant al costat d’un amfiteatre romà… això no té cap sentit. Partint d’això, i fins que no ho solucionin, difícil ho tenim. Si es desviessin els trens de mercaderies per la línia de Reus-Roda o qualsevol altra nova que fessin, i solament passessin els de passatgers, la qual cosa pots fer amb l’actual línia és baixar-la dues-tres metres de vegades, i en altres mantenir-la on la tens. És una obra que és assequible, ja que els trens de passatgers, amb uns pendents més elevats, poden baixar cota i pujar cota, mentre que els de mercaderies no.
-Què idees es podrien plantejar?
Hi ha topografies, com la del Pont d’armes en les quals podries fer una estructura de formigó amb una coberta enjardinada i comunicar directament amb el mar tota aquesta zona ; la via augusta amb el mar. Hi ha projectes estratègics que no són cars si te’ls planteges a llarg termini. Dir, mira, cada any anem a invertir deu milions d’euros, i el deu anys tenim la façana marítima resulta, i tenim projecte per anar fent-ho. Quin seria aquesta solució estratègica va ser una cosa que em vaig imaginar un dia per un petit encàrrec que em va fer l’Ajuntament, i era una plataforma Multinivell. Amb el tren que hi ha ara, no fer-ho d’alta velocitat, sinó fer un tren llançadora de Barcelona a Tarragona, que duri mitja hora; Tarragona i Barcelona com a pols d’activitat i de comunicació directa. Si et vols anar a Madrid o Zaragoza, et vas a Perafort.
-Per què és tan Important aquesta connexió Barcelona Tarragona via llançadora?
Per anar a Barcelona, la potència que té Tarragona està molt menys explotada i té moltes més possibilitats. Solament fent això, l’aeroport de Reus seria la cinquena pista que li falta a l’aeroport de Barcelona. Barcelona està molt encotillada ja, i Tarragona li dóna possibilitats.
-Quins serien els punts estratègics a tenir en compte?
Tindries diversos punts estratègics : un és l’amfiteatre, on està el Bingo, aquí es podrien fer unes escales, baixar per l’amfiteatre, fins i tot el passeig que hi ha a la platja del Miracle, conservar la part que hi ha al mar, i aquí empalmes. Això seria una potència turística brutal. Cobriríem aquesta plataforma, en alguns trams, amb unes plaques alveolars, i per damunt passaríem un tipus de tramvia, que en un futur seran amb roda pneumàtica, amb bateries elèctriques, etc. Llavors, per damunt, tindrem tot un eix cívic, que en llocs podria passar aquest tramvia, en altres carrils per runners, per a ciclistes, i per a turistes. Tindria el suficient atractiu per estar-te aquí un, dos o tres dies, que és el que ara li falta a la ciutat.
