L’obertura al públic del Santuari celebra i reivindica el paper protagonista de Tarragona com a lloc d’origen de la devoció a la Mare de Déu del Sagrat Cor i com a ciutat d’acollida del jove Antoni Gaudí i de la seva primera i més desconeguda obra.

Coneguda popularment com l’Església del col·legi de Jesús i Maria de Tarragona, el Santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor està considerat com el primer Santuari d’Espanya dedicat a la Mare de Déu sota l’advocació de Nostra Senyora del Sagrat Cor. D’aquesta manera, Tarragona es converteix en l’any 1857 en la primera ciutat espanyola en acollir aquesta devoció, de la mà del Pare Jouet i de les monges de la Congregació de Jesús i Maria, provinents de Issodoun (França).

A més de ser el primer lloc de culte a la Mare de Déu del Sagrat Cor, també suma la importància de ser la primera obra arquitectònica d’Antoni Gaudí. L’il·lustre arquitecte va dissenyar el Santuari tot i ser estudiant d’arquitectura. L’obra és a més la primera documentada de Gaudí que es conserva a Tarragona.

La visita a la primera i única obra de Gaudí a Tarragona, punt d’inici de la ruta modernista

El patrimoni modernista és un dels grans valors i atractius culturals de Tarragona, però a l’estar disseminat en habitatges, escoles o altres espais privats, sovint queda ocult als visitants, i fins i tot als propis tarragonins. La consellera de Turisme, Inma Rodríguez ha explicat: “A partir de l’obertura al públic de la que està considerada com la primera obra de Gaudí, tot el patrimoni modernista de la ciutat s’integra per primera vegada en l’oferta turística de Tarragona amb un quilòmetre zero únic, ‘la primera obra de Gaudí’”. El gerent d’Expertus Turismo y Ocio, Francisco Javier Castillo, ha destacat la iniciativa com un exemple d’innovació “la col·laboració publico-privada ens ha permès posar en valor una peça única de l’obra de Gaudí i obrir-la a la ciutadania”. Per la seva banda, el rector del Santuari i delegat de Patrimoni Artístic i Documental i Art Sacre de l’Arquebisbat, mossèn Antonio Martínez ha detallat el gran valor artístic de l’obra i ha explicat que l’obertura al públic permetrà obtenir fons per restaurar el monument i millorar la visita.

El Santuari serà punt de partida de la ruta modernista de la ciutat. Durant el mes de juliol, es podrà visitar de dilluns a dissabte de 11h a 14h i de 16h a 19h i a l’agost també obrirà el diumenge. Les entrades es poden adquirir a través de la web del Patronat de Turisme.

La ruta modernista, contempla la visita a la resta d’edificis modernistes de la ciutat, projectats per arquitectes tarragonins com Josep Maria Jujol, Josep Maria Pujol de Barberà, Ramon Salas Ricomà, Pau Monguió Segura o Lluís Domènech i Montaner.

La primera i més desconeguda obra de Gaudí

“Dirigida per un hàbil arquitecte, es va construir una esvelta església” (Canonge Ramon Vionnet).

El Santuari va ser projectat el 1877 i es va acabar el 1882. La capella va ser beneïda el 1879 pel vicari general Joan Baptista Grau Villaspinós, qui anys més tard seria bisbe d’Astorga.
L’estil arquitectònic del Santuari, neogòtic i modernista

L’Església de Jesús i Maria és d’estil neogòtic i modernista, un espai de tres naus subdividit per dotze columnes de ferro colat, esveltes i ornamentades amb decoració floral geometrizada. El temple té una gran similitud amb la capella del palau episcopal d’Astorga (Lleó), encarregada pel ja bisbe d’Astorga, Dr. Joan Baptista Grau Villaspinós, a Gaudí. El bisbe va ser protector de l’arquitecte quan encara era canonge i vicari general de l’Arquebisbat de Tarragona.

La Marca Gaudí

L’església disposa de cor i cambril i en molts dels seus elements observem la marca del genial Antoni Gaudí.

L’altar de la capella és la part amb major empremta de Gaudí i un exemple del seu estil arquitectònic: els arcs de catenària de la cúpula del camerí, un magnífic altar de marbre i alabastre policromat amb escales per arribar al sagrari o ostensori rodó de fusta sobredaurada d’enormes proporcions, que es recolza sobre una columna de marbre i que, en obrir les dues portes, mostra realçant al Santíssim Sagrament, i per sobre, a la imatge de la Mare de Déu.

Alguns d’aquests elements han romàs inalterats, com el paviment amb mosaic tessel·lat, o els inconfusibles arcs de catenària del tambor de la volta que el van fer mundialment famós. D’altres, com la primitiva imatge de la Verge, el sagrari o el cadirat conventual, van desaparèixer el 1936. El manifestador (sagrari) actual és una rèplica exacta de Ferran de Castellarnau.

La intervenció de l’arquitecte al carrer Méndez Núñez està declarada Bé Cultural d’Interès Local.

El Gaudí més íntim i personal

Gaudí va tenir una única neboda, Rosa Egea Gaudí. La mort prematura de la mare va convertir a l’arquitecte en el seu tutor i va ingressar a la nena al col·legi religiós de Jesús i Maria. En agraïment i per fer front a les despeses, va proposar fer l’obra que ara conserva la capella.

A més de conèixer la seva òpera prima, la visita a la Capella permet conèixer els inicis de Gaudí i el clar vincle que durant molts anys va mantenir amb Tarragona, mostrant la part més personal i humana de la història d’aquest català universal.

El canonge Magistral de la Catedral de Tarragona, Ramón Vionnet, i les monges de Jesús i Maria van encarregar a un jove Gaudí, encara estudiant i proper a graduar-se en arquitectura, la projecció de l’altar de la capella de l’Església de Jesús i Maria . A canvi de l’educació de la seva neboda Rosa Egea Gaudí, de qui l’arquitecte era tutor, Gaudí va realitzar la que està considerada la seva òpera prima.