Reaccions de rebuig a la sentència del procés

Arribada de la manifestació a la Plaça Imperial Tarraco. CEDIDA

Les primeres reaccions a la sentència, a Tarragona, han arribat en forma de manifestacions, concentracions i tall de carreteres, en aquest cas de l’A7, al matí. La via ha quedat tallada de manera puntual cap a les 12 hores en el marc d’una manifestació

Hi ha hagut marxes de de protesta que han sortit del Campus Catalunya, del de Sesceldes i des de l’Ajuntament de Tarragona. Després s’han ajuntat, amb més d’un miler de persones que s’han anat manifestant per diferents punts del centre de la ciutat. També han anat fins a l’estació de Renfe, on els esperava un important desplegament policial.

A primera hora, més d’una cinquantena d’alumnes i treballadors de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona s’han concentrat a les portes del Campus instants després que es fes pública la resolució del Suprem. Els manifestants han protagonitzat una xiulada, una cassolada i una asseguda per mostrar el seu rebuig.

Durant la protesta, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ha llegit un manifest. Després, s’han sumat a les mobilitzacions organitzades pels CDR a les portes dels jutjats tarragonins i de la Subdelegació del Govern, i que ha acabat en una marxa pels carrers del centre.

Greu incident

Els Ajuntaments de Tarragona i Reus han suspès tota la seva activitat institucional

El portaveu de l’Equip de Govern de l’Ajuntament de Tarragona, Xavier Puig,  condemna la sentència del Procés, que s’ha donat a conèixer aquest matí. “El dia és greu. Avui es confirma que no només es posa a la presó els líders socials i polítics del nostre país, sinó també els nostres ideals. Condemna absoluta a la sentència, perquè som un ajuntament compromès”.

Puig també ha fet una crida a la mobilització pacífica. “Som gent de pau i no deixarem que ens posin l’etiqueta de violents”. I ha afegit: “Que quedi clar que això no va de persones independentistes ni unionistes, va de democràcia. Abans que res som democràtics perquè la democràcia és la solució, no ho és ni els jutges, ni la policia, ni la presó”. L’Ajuntament de Tarragona ha suspès tota la seva activitat institucional i, l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà -de viatge fora del país- s’afegirà demà a les mostres de rebuig a la sentència.

El Govern de Reus també ha acordat suspendre tota activitat institucional en senyal de desacord amb la sentència del Tribunal Suprem contra els “presos polítics”. La decisió afecta tota l’agenda pública del Govern i la convocatòria de les diverses comissions informatives, que queden anul·lades.

La presidenta de la Diputació de Tarragona anul·la la seva agenda

Un cop coneguda la sentència del Tribunal Suprem, la presidenta de la Diputació de Tarragona anul·la la seva agenda i assistirà a la declaració institucional que es farà aquest matí al Palau de la Generalitat. També se suspenen els actes institucionals més immediats.  Així mateix, demà dimarts només es mantindran les comissions informatives que han de tractar assumptes d’urgència. La Junta de Govern i la resta de comissions es desconvocaran.

Universitats

Els rectors i rectores de les universitats públiques catalanes han emès el següent comunicat després de conèixer la sentència judicial que condemna els exconsellers de la Generalitat, l’expresidenta del Parlament i els presidents d’Òmnium i l’ANC:

“Som universitats públiques catalanes, institucions que compartim el ferm convenciment que cal defensar el dret a la llibertat d’expressió i a la confrontació d’idees. Amb aquesta premissa, i davant l’excepcional situació política que vivim a Catalunya, volem  manifestar a l’opinió pública quina és la nostra posició.

El dia 24 de març de 2018 els màxims responsables de les universitats públiques catalanes vàrem emetre un comunicat on manifestàvem el nostre profund malestar pels empresonaments de diversos dirigents i càrrecs polítics catalans i afirmàvem que privar aquestes persones de llibertat era un error i que hi havia altres vies per afrontar la situació que viu Catalunya.

Avui hem conegut la sentència judicial, i tal i com vàrem fer aquell dia  volem  reiterar la nostra indignació per la situació que es viu a Catalunya, així com la nostra preocupació per les circumstàncies personals que viuen les persones afectades per la sentència.

Com hem expressat en altres ocasions les universitats apostem, en tot moment, pel diàleg com a via de resoldre els conflictes; un diàleg en el marc de la cultura de la pau i contrari a l’ús de qualsevol tipus de violència. Fomentar el diàleg és una característica pròpia de la universitat, i la història ens demostra que és el millor camí per solucionar els conflictes polítics i socials.

Les universitats som comunitats formades per persones amb una considerable diversitat ideològica, on totes les idees i manifestacions tenen cabuda, fet que comporta que es generin diferents valoracions de la situació actual. Constatem, però, novament, la necessitat que els problemes polítics passats, presents i futurs, es resolguin per la via política i no acabin de forma sistemàtica en la via judicial.

En aquest sentit, fem una crida a tots els actors polítics a renovar els esforços per buscar al més ràpidament possible una sortida al conflicte polític que vivim, que pugui ser assumida per una àmplia majoria de la ciutadania catalana. Només mitjançant el reconeixement i el respecte de l’altre i del seu dret a defensar les seves idees, sempre de forma democràtica i pacífica, podrem trobar el camí de sortida a un conflicte que en cap cas hem de permetre que esdevingui crònic i pugui acabar causant fractures socials irreversibles.

Finalment, volem fer sentir a les persones afectades per la sentència, algunes de les quals estan o han estat vinculades a les nostres universitats, la nostra solidaritat en aquests moments tan difícils per a elles i per a les seves famílies i amistats.

Comunicat dels bisbes de Catalunya

En aquests darrers temps, la situació social i política del nostre país ha esdevingut força complexa. Són temps en què entreveure solucions es fa difícil perquè es produeix un atrinxerament en les pròpies posicions, amb desqualificacions sovintejades de l’altre. Les raons queden sotmeses sovint als sentiments de cadascú. Això dificulta una mirada serena sobre la realitat. Fàcilment tothom se sent ofès: hi ha el perill que el greuge sigui l’actitud dominant.

Catalunya no és una societat violenta però constatem que en els darrers anys ha minvat la qualitat de la convivència per la via del refredament, de la ignorància o del menyspreu. Malgrat tot, la convivència és un bé preciós que cal salvaguardar: la persona és primer que la idea, la unitat preval sobre el conflicte, el tot per sobre de la part (cf. Papa Francesc, Evangelii gaudium, 222-237) i, per això, l’instrument essencial és la paraula i, per tant, el diàleg esdevé fonamental.

Com a pastors de l’Església que peregrina a Catalunya, volem oferir una mirada des de l’Evangeli de Jesucrist i constatem l’existència de sentiments diferenciats i, sovint, barrejats entre les identitats espanyola i catalana. Tal com han mostrat els esdeveniments dels darrers anys, particularment les diverses eleccions, aquests sentiments es concreten en un ventall ampli d’opcions polítiques. Aquestes opcions es manifesten de manera diversa sobre la situació de Catalunya en relació a l’Estat espanyol.

Els esdeveniments de l’any 2017 van comportar, entre d’altres coses, l’empresonament preventiu de nou persones, membres del Govern, càrrecs electes i dirigents socials catalans, i la sortida d’alguns altres a un país estranger. La presó preventiva ha durat gairebé dos anys, i l’hem viscuda amb la pena al cor pel que suposava per als presos i per a les seves famílies i amics. El judici dut a terme en el Tribunal Suprem durant aquest any 2019 i la posterior sentència, s’inscriuen en l’estat de coses que hem descrit anteriorment. El Tribunal ha dictat sentència i, encara que hi haguessin legítims recursos i es puguin fer valoracions distintes, cal respectar la sentència emanada del poder judicial d’un Estat de dret, així com les eventuals decisions que puguin venir dels tribunals europeus. En un estat democràtic, les lleis fonamentals que regulen el sistema polític i que han estat votades i aprovades pels ciutadans, constitueixen  un referent bàsic de l’ordenament social.

Creiem també que l’assoliment d’un recte ordre social que permeti el desenvolupament harmònic de tota la societat necessita alguna cosa més que l’aplicació de la llei.  En el discurs d’obertura del Concili Vaticà II, el Papa sant Joan XXIII va afirmar que «és preferible fer servir el remei de la misericòrdia que no pas empunyar les armes de la severitat; i pensa que no és precisament condemnant […], com cal atendre a les necessitats del nostre temps». Poc més endavant  indica com els homes i dones d’avui «cada dia estan més convençuts que la dignitat de la persona i la seva deguda perfecció són uns valors essencials». (Al·locució Gaudet Mater Ecclesia, de l’11 d’octubre de 1962, núm. 7).

Per a poder viure això, és necessari, en primer lloc, que s’apliqui la via de la misericòrdia per tal de desactivar la tensió acumulada aquests darrers anys i retornar a l’únic camí possible: un seriós camí de diàleg entre els governs espanyol i català que permeti anar trobant una solució política adequada, sabent que dialogar significa renunciar en part al que un voldria per tal d’aproximar-se a l’altre i imaginar entre tots una solució satisfactòria.

En segon lloc, es tracta de retornar al poble el sentit de futur, de donar a les persones un horitzó que dissipi la sensació que no hi ha camins per on tirar. Tot projecte humà se sosté sobre l’adhesió lliure i democràtica de les persones. Cal convèncer i persuadir, cal el debat polític i social respectuós, cal l’intercanvi d’opinions i la recerca comuna de solucions negociades.

En tercer lloc, es tracta de construir una societat justa, solidària, respectuosa de la igualtat de les persones, propera als qui passen necessitat, que s’inscrigui en el món global i no es refugiï en un petit món local. La societat catalana ha de treure fora les grans energies que posseeix de creativitat i innovació, de proximitat als qui vénen de lluny, de foment de l’educació i del teixit cultural i associatiu que la caracteritza.

El Papa Francesc, en el missatge urbi et orbi del dia de Pasqua d’enguany (21 abril 2019), afirmava: «que davant els nombrosos sofriments del nostre temps, el Senyor de la vida no ens trobi freds ni indiferents. Que faci de nosaltres constructors de ponts i no de murs». I pregava perquè Jesús ressuscitat «obri els nostres cors» a les necessitats «dels indefensos, dels pobres, els sense feina, els marginats, els qui truquen a la nostra porta a la recerca de pa, d’un refugi o a la recerca de la seva dignitat».