Resposta afirmativa o negativa

Rajoy demana a Puigdemont que respongui aquesta pregunta de manera “afirmativa o negativa” abans de les 10.00h del 16 d’octubre , i adverteix que “en el cas que la resposta sigui afirmativa” o bé que existeixi “absència de resposta”, o “qualsevol resposta diferent a una simple afirmació o negació” ho considerarà “una confirmació”.

Segon termini: 19 d’octubre

En cas de confirmació estableix un segon termini perquè Puigdemont retorni a la “legalitat” i ho comuniqui al govern espanyol abans de les 10.00h del 19 d’octubre.

En concret, el requeriment li reclama que “revoqui o ordeni la revocació d’aquesta declaració d’independència” per “restaurar l’ordre constitucional i estatutari”, i que d’acord a les resolucions del TC ordeni també “el cessament de qualsevol actuació dirigida a la promoció, avenç o culminació del denominat procés constituent tendent a la declaració i configuració de Catalunya com a Estat independent de la resta d’Espanya”.

A més, emplaça Puigdemont a comunicar aquest requeriment a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i a instar-la “a la restauració de l’ordre constitucional i estatutari en els mateixos termes realitzats al president del govern de Catalunya”.

Activació del 155 al Senat

El text ja avança que en el cas que Puigdemont “no atengui” el requeriment el govern espanyol “en compliment de les seves funcions atribuïdes” proposarà al Senat “l’adopció de les mesures necessàries per al compliment per part de la Comunitat Autònoma de les seves obligacions constitucionals i per a la protecció de l’interès general” a l’empara “del que disposa l’article 155 de la Constitució”.

Independentment de si la declaració ha quedat suspesa

L’executiu espanyol ja deixa clar al seu requeriment que actuarà independentment de si la declaració d’independència ha quedat suspesa o no pel propi president de la Generalitat o pel Parlament. Segons el text, “el govern estima que si es confirma per part del president de la Generalitat de Catalunya la declaració d’independència, al marge que es trobi o no en vigor, i en cas de no atendre el requeriment, concorreran les circumstàncies per a la aplicació de l’article 155 de la Constitució”.

El 155, “una via legítima”

A més justifica que l’article 155 “és una via legítima i constitucional” davant un “incompliment manifest, contumaç i deliberat de l’ordre constitucional vigent”. Recorda que aquest article faculta el govern espanyol “perquè procedeixi al compliment de les seves obligacions constitucionals i legals i al cessament de les seves actuacions greument contràries a l’interès general d’Espanya”.

El requeriment reprodueix literalment l’acord del Consell de Ministres, que s’ha adoptat tenint en comte “les greus actuacions” de la Generalitat “en el denominat procés de transició nacional” que “atempten” contra Constitució espanyola i l’Estatut d’autonomia, “tal i com ha establert reiteradament el Tribunal Constitucional, perjudicant a més greument l’interès general”.

Justifica l’actuació perquè “l’Estat democràtic no ho pot ser si no és un estat de dret que compleix l’exigència que tots els poders públics se sotmetin a l’ordenament jurídic” de manera que “garanteix mitjançant la separació de poders i, en especial, mitjançant la garantia del compliment de les sentències judicials, sense la qual desapareixen les garanties dels drets i llibertats dels ciutadans”.

Segons el govern espanyol, “la pretesa imposició d’una independència unilateral mitjançant l’ús de les potestats públiques confinades al Parlament” constitueixen “un atac al marc de convivència establert a la Constitució espanyola”. “L’actuació del president del govern de la Generalitat de Catalunya i d’una majoria no qualificada del Parlament s’ha apartat amb tal intensitat del compliment de les seves obligacions constitucionals que de no ser atès aquest requeriment suposaria un greu risc per al manteniment de l’ordre constitucional”.