Entre les alternatives, hi ha la plataforma Couchsurfing, que va néixer el 2004 i que consisteix a acollir a casa turistes, a canvi que els amfitrions després siguin allotjats pels primers. Cada any quatre milions de viatgers fan servir la plataforma, que té 400.000 amfitrions repartits pel món.

Dues opcions més amb un model similar són BeWelcome i Fairbnb, iniciatives que tenen lloc en ciutats saturades com Barcelona, Venècia, Amsterdam o Nova York. «Un dels elements que fan que aquestes plataformes siguin més sostenibles és el fet que no hi hagi una transacció econòmica entre els amfitrions i els viatgers», afirma Díaz.

Tampoc no n’hi acostuma a haver en l’intercanvi de casa per períodes més o menys llargs, com HomeExchange. En aquesta opció no es conviu amb els propietaris. Funciona en 150 països i ha generat més d’un milió d’intercanvis. La major part del públic d’aquest tipus de plataformes és familiar.

«Compartir, confiança i autenticitat són tres elements que aporten valor al turisme col·laboratiu, a més de l’objectiu principal, que és reduir despeses», explica el professor de turisme.

Una altra iniciativa més singular és la modalitat house-sitting, que consisteix a allotjar-se de manera gratuïta a canvi de tenir cura de les mascotes de la casa, que té la variant de fer-se càrrec de la mateixa casa. En són exemples Home-sitters, House Carers, Trusted House-sitters, Luxury House-sitting i Mind my House. «Hi ha altres iniciatives, més recents, que consisteixen a oferir intercanvi de cases o allotjament a turistes a canvi de punts, que després els amfitrions poden gastar viatjant», afegeix Díaz.
La polèmica pel turisme d’Airbnb

Aquest dijous, Airbnb s’ha compromès a retirar els pisos turístics il·legals de Barcelona que s’anuncien a la seva web, després d’haver sortit a la llum el frau de llogaters que anunciaven els pisos que tenien llogats. Fa uns dies, una propietària de la Barceloneta va haver de llogar el seu propi apartament per mitjà de la plataforma per a poder-hi entrar i recuperar-lo.

«És la ciutat europea on el conflicte amb els veïns i l’Ajuntament ha arribat més lluny, però cada vegada hi ha més destinacions que s’afegeixen a la polèmica, entre les quals hi ha les Balears, València, Madrid i altres capitals d’atractiu turístic», afirma Díaz.

Segons aquest expert, Airbnb ha perdut en gran mesura el vessant col·laboratiu, perquè la majoria de gent lloga l’apartament sencer i, fins i tot, n’hi ha que gestionen el lloguer d’habitatges de tercers, la qual cosa implica la pèrdua de contacte i el tracte humà pràcticament ja no existeix. Malgrat això, assegura Díaz, «hi continua havent moltes famílies que sí que funcionen de manera col·laborativa i Airbnb ho aprofita per a continuar defensant el seu model».
El preu que paguen els ciutadans

«Iniciatives com Airbnb han fet que s’encareixi el lloguer dels habitatges en localitzacions demandades pels turistes», reconeix Díaz, sobretot perquè hi ha propietaris que es pensen que, si lloguen el pis dos o tres caps de setmana al mes, en poden treure més diners que si el lloguen d’una manera més estable. Segons dades de l’informe L’activitat turística a la ciutat de Barcelona 2016, el 20% dels turistes que van visitar Barcelona l’any passat es van allotjar en un apartament turístic o HUT (habitatge d’ús turístic). En total, la capital catalana va rebre prop de deu milions de turistes.

«El turisme, però, no té tota la culpa de l’encariment dels lloguers, perquè abans del boom del turisme l’increment de preus ja s’estava produint», remarca Díaz. Apunta que hi ha altres raons que també hi contribueixen, com el fet que la generació dels millennials no s’endeuta tant per a comprar un pis perquè s’estima més viure de lloguer, o el fet que hi ha molts pisos buits i, per tant, menys oferta.