Així, el president ha remarcat que amb aquest desplegament “a ningú se li escapa que es posen les estructures necessàries perquè Catalunya estigui preparada per posar en marxa la voluntat que expressin els catalans l’1-O”. “Sigui la que sigui, estem dient que estem preparats”, ha sentenciat Puigdemont, que ha remarcat que tant aquests com tots els passos en aquest sentit es fan “amb seguretat jurídica, tècnica i mirant més al futur que al present”. Per al president, amb l’ATC el Govern “està demostrat que està preparat” per al “bon funcionament del país”.

Per la seva part, Junqueras s’ha expressat en la mateixa línia, fent a més una oda a l’assumpció de competències i responsabilitats que assegura que demostra el Govern i Catalunya. “Volem ser responsables. Ens agrada la responsabilitat, estimem la responsabilitat, estem enamorats de la responsabilitat; la volem exercir tota, amb plenitud i no només en l’àmbit de la despesa, també en la recaptació. Volem que el conjunt de la ciutadania i el país tinguin els pressupostos que es mereixen”, ha etzibat el vicepresident.

De fet, el vicepresident ha volgut interpretar el procés i les decisions que s’estan prenent ara des del Govern com una part d’aquesta “responsabilitat” i, relligant-ho amb les “conseqüències” que l’Estat avisa que pot portar per a Catalunya l’1-O, Junqueras ha explicat que forma part del mateix relat. “Intentem que siguem responsable de les decisions que prenguem, que el conjunt dels ciutadans siguin responsables del seu futur”, ha dit.

Junqueras també ha remarcat que l’ATC gestiona ara un volum d’activitat fiscal determinat i d’acord a les competències que hi ha, però veu “significatiu” que aquesta mateixa Agència tal i com s’ha desplegat “està en condicions de recaptar fins 42.000 milions, un potencial que multiplica per 15 la recaptació de 2017 i per 34 la que es va fer al 2015”. “L’ATC està preparada per esdevenir la peça clau del sistema fiscal, pensada pe restar al servei dels contribuents, sent homologable a les agencies més avançades de la UE i del món, àgil i eficaç, i amb la creació d’una unitat de lluita contra el frau internacional”, ha conclòs.

Més enllà d’aquest missatge, Puigdemont també ha volgut denunciar que el desplegament de l’ATC no ha rebut la col·laboració i facilitats que considera que tothom podria haver aportat. “Hi ha hagut les dificultats lògiques d’una transició, pròpia d’aquesta operació i que s’han resolt abans de temps i tot. Però també dificultats dels que auguraven la catàstrofe, no sé si per ganes o perquè tenien raons per pensar-ho. Però això sempre fa de mal fer la feina”, ha sentenciat.

Per la seva part, en la intervenció inicial, Vilà ha fet també referència a aquests entrebancs que ha denunciat el president. “Alguns deien que la transició havia de ser un col·lapse, però ha estat modèlica, molt òptima”, ha dit.

Puigdemont, però, ha lloat el desplegament i l’ATC perquè, segons ell, s’ha creat una administració “molt més propera, que reconeix el contribuent com a ciutadà i que s’hi relaciona en una relació de col·laboració”. “És fonamental. No ha estat sempre així en el passat, però volem que sigui així sempre en el futur. El ciutadà, d’entrada no és culpable. I aquesta serà una administració també més justa, que lluiti contra el frau fiscal, que és insostenible”, ha afegit.

“Cap comentari” sobre l’1-O i la transitorietat

La roda de premsa que ha reunit el president i el vicepresident no ha pogut servir, però, per aclarir detalls del que s’espera que passi aquesta setmana amb les lleis del referèndum i de transitorietat ni amb el xoc de trens que es pot produir amb l’Estat i el Tribunal Constitucional. I és que ni Puigdemont ni Junqueras han volgut entrar a parlar-ne i en ser preguntats s’han limitat a dir que no farien “cap comentari” que no estigués relacionat amb l’ATC.

El desplegament de l’Agència que ha començat aquest dilluns es concreta amb l’obertura de 14 noves oficines pròpies i 13 noves oficines compartides arreu del territori. També s’han incorporat 256 nous treballadors per fer-les funcionar, s’assumeix el control total dels impostos propis i cedits; es posen en funcionament noves fases dels nous programes informàtics; i es comencen a recaptar deutes de forma “massiva” per la via executiva, com per exemple les 300.000 multes impagades a l’any del Servei Català del Trànsit. Per últim, també se centralitza la gestió del pagament dels tributs de l’Estat per part de la Generalitat.