Temps càlid sobretot a àrees elevades

Pràcticament a tot el país els termòmetres han pujat mig grau més per sobre els valors habituals per l’època, tot i que les anomalies han estat més marcades en àrees de muntanya, amb un màxim que ha superat els +3 °C al cim del Montseny, i anomalies superiors a +2,5 °C a punts del Prepirineu i del Pirineu. Fora d’aquests àmbits, les anomalies positives han estat notables també a punts del litoral Central i del prelitoral Nord i Sud, amb valors d’anomalia per sobre de +2,0 °C. Cal destacar un mes de març especialment càlid.

Molt puntualment, les anomalies han estat inferiors a +0,5 °C, i per tant, en aquests sectors, localitzats al delta de l’Ebre i a les comarques del Baix Penedès i del Garraf, la primavera es pot qualificar de normal.

Respecte dels anys anteriors, la primavera del 2017 ha estat en alguns punts d’entre les més càlides de les darreres dècades, similar a les dels anys 2015, 2011, 2006 i 2001. A la primavera d’enguany, 2 de les 58 estacions amb més de 20 anys de dades han tingut la primavera més càlida de la seva sèrie (PN del Garraf – el Rascler, al Baix Llobregat, i Pinós, al Solsonès), mentre que a altres 2 estacions ha estat la segona més càlida (la Quar, al Berguedà, i Tagamanent – PN del Montseny, al Vallès Oriental).

Pel que fa als observatoris amb més de 100 anys de dades, a l’Observatori Fabra, amb registres des de 1914, ha estat la segona primavera més càlida de la sèrie, juntament amb les del 2015 i 2006, i darrere de la del 2001. A l’Observatori de l’Ebre, amb dades des de 1905, ha estat la quarta més càlida, darrere del 2001, 2006 i 2015.

Així mateix, la irradiació solar ha estat superior a la mitjana dels darrers anys a tot Catalunya, especialment al quadrant nord-oriental.

Primavera seca a més de la meitat del país

Per la seva banda, les precipitacions s’han distribuït de manera irregular pel territori. Així, la primavera ha estat seca a una mica més de la meitat del país, normal a aproximadament una tercera part i plujosa a la resta. Els sectors que han presentat un dèficit pluviomètric més acusat respecte dels valors mitjans han estat els extrems nord-oriental i sud. A les comarques del Baix Empordà, Gironès, Pla de l’Estany, part de l’Alt Empordà i part de la Selva, d’una banda, i part del Montsià, del Baix Ebre i de la Terra Alta, de l’altra, no s’ha arribat al 50% respecte de la precipitació mitjana de la primavera.

En alguns punts de l’extrem sud, aquesta primavera ha estat d’entre les més seques de les darreres dècades. A una de les 58 estacions amb més de 20 anys de dades aquesta ha estat la primavera més seca de la seva sèrie (Ulldecona – els Valentins, al Montsià), mentre que a dues de les estacions ha estat la segona més seca (l’Ametlla de Mar i l’Aldea, ambdues al Baix Ebre). En canvi, aquesta primavera es pot qualificar de plujosa a punts elevats del Pallars Sobirà, bona part de les comarques de Ponent, així com al Barcelonès i punts del Vallès Occidental i Baix Llobregat.

El desglossament mensual mostra com l’inici plujós de la primavera al mes de març no va tenir continuïtat en els dos mesos següents, que van resultar secs a tot Catalunya, només amb excepcions puntuals. Cal tenir en compte que climàticament, l’abril i el maig són més plujosos que el març i, en canvi, enguany el març ha deixat globalment més precipitació.