Segons l’informe, Madrid i Barcelona segueixen sent els motors de la recuperació dels preus, mantenint certa distància amb la resta de ciutats. De fet, Catalunya és el territori de l’Estat que ha registrat el segon major increment en el preu de l’habitatge nou el 2017, un 9,1%, fins a situar-se en un preu mitjà de 3.452 euros al metre quadrat. A més, la capital catalana té el preu d’habitatge nou més alt a nivell estatal, després de registrar un increment del 9,9% en l’últim any fins a aconseguir un valor de 3.865 euros per metre quadrat. Els districtes barcelonins amb els preus més alts són Sarria-Sant Gervasi (6.249 euros/m2), l’Eixample (6.091 euros/m2) i Les Corts (5.568 euros/m2). En l’altre extrem, els districtes amb els preus més econòmics són Nou Barris (3.401euros/m2), Horta-Guinardó (3.442 euros/m2) i Sant Andreu (3.794 euros/m2).

La resta de municipis catalans amb els preus d’habitatge més alts se situen també a la demarcació de de Barcelona. Són Sant Just Desvern (2.685 euros/m2), Esplugues de Llobregat (2.618 euros/m2) i Sitges (2.609 euros/m2). L’ Hospitalet de Llobregat segueix sent la població de més de 100.000 habitants que no és capital de província a Espanya amb el preu més alt.

A més de Barcelona, els municipis costaners amb el preu d’habitatge més alt de la demarcació són Vilassar de Mar (2.398 euros/m2) i Castelldefels (2.395 euros/m2), i els que han registrat pujades més altes són Sant Pol de Mar (4,7%) i Canet de Mar (4,3%).

El segon preu mitjà més elevat a nivell de demarcació es troba a Girona, amb un preu d’1.752 euros/m2 i un creixement força moderat, del 0,8%. En aquesta demarcació, els preus més alts es registren a Castell-Platja d’Aro (2.219 euros/m2), a Girona (2.034 euros/m2) i a Lloret de Mar (1.779 euros/m2) i els més baixos a Salt (1.447 euros/m2), Torroella de Montgrí (1.454 euros/m2) i Banyoles (1.470 euros/m2). D’altra banda, les majors pujades mitjanes es registren a Salt (2,3%), Palamós (2,2%) i Lloret de Mar (2%), enfront dels més baixos, a Blanes i Olot (0,1%) i a Figueres (0,7%).

En relació als municipis de costa, el valor mitjà és d’1.792 euros/m2, superior al valor mitjà de la demarcació en el seu conjunt, tot i que la pujada del preu és inferior (0,5%). A més de Castell-Platja d’Aro, Roses és el segon municipi amb el preu més alt (1.750 euros/m2). En l’altre extrem, després de Torroella de Montgrí, el preu més baix el registra Calonge (1.697 euros/m2).

Per contra, segons indica l’informe, Tarragona concentra la major part dels municipis amb els preus més baixos: Mora D’Ebre (1.024 euros/m2), Tortosa (1.093 euros/m2) i Valls (1.114 euros/m2). El preu mitjà de la demarcació és d’1.472 euros/m2, amb un increment del 0,8%. Els municipis amb els preus més alts són els de la capital tarragonina, amb 1.735 euros/m2, seguit de Calafell amb 1.650 euros/m2. No obstant, el major increment s’ha registrat a Salou, un 2,5%, fins a arribar als 1.582 euros/m2. A l’altra banda hi ha Valls, que a més de registrar un dels preus més baix, ha tingut caiguda del preu més important, del 0,9%. Com en el cas de Barcelona, la demarcació de Tarragona també registra una evolució més alta en la línia de costa, un increment de l’1%, amb un preu mitjà d’1.537 euros/m2.

En el cas de Lleida, registra el valor mitjà més baix a Catalunya a nivell de capital de demarcació, d’1.315 euros/m2, i un increment moderat de l’1,4%, que és el major a nivell de demarcació. En aquest cas, es dóna la paradoxa que, tot i que Lleida capital registra el major increment del preu, són altres municipis els que registren els preus més alts, al contrari del que succeeix a la resta de demarcacions catalanes. Concretament, les xifres mitjanes més altes es localitzen a Vielha (2.122 euros/m2) i Sort (1.466 euros/m2), mentre que Balaguer (986 euros/m2) i Tremp (1.162 euros/m2) són els que registren els valors mitjans més baixos. De fet, Balaguer és el municipi de Catalunya amb el preu més baix i Tremp el municipi que ha experimentat el major descens en el preu de l’habitatge de la demarcació, amb una caiguda de l’1,7%.

Segons l’índex de confiança immobiliari, Catalunya és l’únic territori de l’Estat on l’índex general descendeix de manera perceptible (de 58,1 a 56,2) després de nou trimestres d’ascensos continuats. Actualment, se situa en 56,2 punts en una ponderació sobre 100.
L’informe de la Societat de Taxació constata que un ciutadà mitjà necessita 8,4 anys de sou per adquirir un habitatge de tipus mitjà, la qual cosa suposa un increment de 3 punts respecte al 2016, quan era de 8,1 anys. En el conjunt de l’Estat, un ciutadà li calen 7,6 anys de sou per comprar un habitatge.

A més, l’estudi assenyala que, per quart any consecutiu, Catalunya, Madrid i Balears registren nivells insuficients per a l’adquisició d’un habitatge i que l’increment de la demanda del lloguer d’habitatge a Catalunya està tenint impacte sobre el preu dels habitatges.

No obstant, segons apunta l’estudi, Barcelona i Lleida presenten una caiguda de la rendibilitat del lloguer del 0,2% i 0,6%, respectivament, al darrer trimestre del 2017. En canvi, Girona i Tarragona han experimentat un augment del 0,4% i 0,3%, respectivament.