Nou de cada deu empreses recluten talent per mitjà de les plataformes socials. El nivell lingüístic i la capacitat d’expressió dels candidats són algunes de les pistes que es detecten en l’entorn digital
UOC News – Alba Pueyo.- Els joves nascuts els anys noranta o a partir del 2000, també coneguts com a generació Z, són nadius digitals. Aquest col·lectiu no podria entendre un món sense internet i les xarxes socials, on cada dia comparteixen els seus pensaments i elements gràfics, que van des de fotografies de la roba que duen posada aquell dia fins a vídeos de festa amb els amics. Ara bé, quin impacte tindran aquestes publicacions en un futur?
«La identitat digital és l’empremta que anem construint dia a dia a les xarxes socials, de manera que és un repte present al qual s’ha de donar projecció de futur», assegura la professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC Teresa Romeu. Actualment, «estem immersos en una revolució de les relacions socials i, com a conseqüència d’aquesta revolució, el món fora de línia i el món en línia estan pràcticament integrats». Això fa que moltes vegades, afegeix, «els joves publiquin a les xarxes socials inconscientment», sense pensar quina repercussió poden tenir aquestes publicacions al cap dels anys.
Però el que és cert és que una fotografia de l’Instagram o un comentari a Twitter ja poden arribar a ser motiu per no aconseguir un lloc de treball. «L’empremta digital pot costar el lloc de treball a un candidat si el reclutador troba aspectes negatius d’aquest a les xarxes socials com, per exemple, poca afinitat amb els valors de l’empresa o incoherències amb el currículum o l’entrevista», assegura la professora col·laboradora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC Gina Aran. Per això, les professores apunten que és important «practicar l’egosurfing». «Cercar-se a un mateix als cercadors ens permetrà veure tota la informació que eventualment pot arribar a trobar un reclutador o un usuari d’internet», assegura Aran.
Segons dades d’Adecco-Infoempleo, gairebé nou de cada deu empreses recluten talent per mitjà de les xarxes socials i indaguen la reputació en línia del candidat abans de contractar-lo, ja que «donen nombroses pistes sobre una persona abans d’entrevistar-la». «Es poden deduir qüestions com els coneixements i l’expertesa, l’afinitat amb l’empresa, el nivell cultural, els interessos, els valors, les prioritats o aspectes referents al nivell lingüístic i la capacitat d’expressió», apunta la també sòcia directora del grup Humannova. D’alguna manera, doncs, les xarxes socials ja actuen com a currículum dels candidats.
«Tot el que publiquem a les xarxes socials és susceptible de ser vist per un reclutador o qualsevol persona. Per això, és important compartir tot el que pugui sumar valor a la nostra marca personal i abstenir-se de fer públic tot el que no voldríem que ningú sabés mai de nosaltres», raona Aran. Romeu apunta que les tecnologies han arribat per a quedar-se i que, per tant, «és important integrar-les amb coherència, responsabilitat i consciència».
Consells per a protegir l’empremta digital
- Triar bé les xarxes socials on un vol ser present. No cal tenir perfils a totes les plataformes 2.0, ja que és millor tenir-ne pocs de ben gestionats que no pas molts de descuidats. «Si som presents en una xarxa social, hi hem de participar perquè, si no, generem desconfiança, ja que la inactivitat mai no és ben vista», assegura Aran.
- Tenir un blog o una pàgina web pròpia. Pot ser una eina útil per a crear la marca personal d’un mateix i per a compartir informació sobre la nostra professió o el nostre sector. Hi podem aportar notícies, expressar les nostres opinions i informar sobre qualsevol aspecte.
- Respectar les normes bàsiques de convivència. Cal comunicar-se de manera efectiva, respectar la resta d’internautes i les normes d’etiqueta i pensar sempre què s’ha de dir abans de difondre qualsevol informació. «Si en el passat hem fet comentaris inapropiats, els podem corregir o esborrar. Encara que no desapareguin mai d’internet, serà més difícil que un usuari normal els trobi», explica Aran.
- Saber els drets i els deures d’un mateix. Hem de ser conscients de l’ús que fem de les nostres dades. Per això, és necessari configurar amb deteniment el perfil i la privadesa de les xarxes socials, vetllant tant per la seguretat dels dispositius electrònics com per la de l’accés mateix a les xarxes socials.
Recórrer al dret de l’oblit
Cal tenir en compte que la identitat digital pot ser gestionada per un mateix o bé per tercers per mitjà d’etiquetatge en fotografies o publicacions alienes. Ara bé, si aquests últims fan un ús il·lícit de les nostres dades personals, sempre podrem recórrer al que es coneix com a dret de l’oblit, dret de cancel·lació o dret de supressió. «Qualsevol informació associada a una persona identificada és una dada personal que pot ser retirada d’internet», recorda el professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC Miquel Peguera.
El dret de l’oblit ja s’ha exercitat sovint davant de cercadors d’internet com Google perquè deixin de mostrar resultats que contenen dades personals. Ara bé, el dret de l’oblit no és un dret absolut, ja que «s’ha de ponderar amb altres drets fonamentals com la llibertat d’expressió i d’informació». «En tot cas, a internet és difícil fer desaparèixer completament determinades informacions que contenen dades personals, atès que es poden reproduir fàcilment en múltiples plataformes», conclou Peguera.
