PAU RICOMÀ: Tot el respecte pels nostres funcionaris depurats

Al ple de dilluns 26 de febrer, l’Ajuntament de Tarragona va donar suport unànime a la moció d’ERC-MES-MDC, per la qual s’anul·laran els expedients  de depuració de què havien estat víctimes els funcionaris de l’Ajuntament represaliats pel franquisme l’any 1939.

Estem davant d’un procediment administratiu, però sobretot de la reparació moral d’una gran injustícia. Els instructors d’aquests expedients no oferien cap garantia de defensa als encausats i no tenien altre objectiu que vexar la ciutadania, a través dels treballadors públics, i estendre la por. El gener de 1939 començava un règim de terror i les autoritats ocupants ho volien deixar clar des del primer moment.

Després de mesos de bombardejos criminals contra la població civil és més que probable que els funcionaris compromesos amb la República ja havien evacuat la ciutat. Molts enfilarien el camí de l’exili, seguint el traçat de la Via Augusta, des d’on eren metrallats per l’aviació feixista.  El reporter de guerra d’origen hongarès Robert Capa ho va retratar de manera molt fidedigna: famílies senceres, avis i nens inclosos, ferits de mort per les cunetes del país. Altres, que no van poder marxar, van omplir la tètrica relació de presos i afusellats.

Quins funcionaris municipals devien restar als seus llocs de treball? Amb tota probabilitat, la gran majoria serien persones poc compromeses políticament. Però no n’hi havia prou amb això. El règim exigia que es demostrés l’adhesió  fins i tot des d’abans d’existir el mateix règim. No és una frase feta, sinó una mostra de la realitat paranoica del moment. El millor exemple és que els dos-cents trenta funcionaris expedientats havien d’aconseguir que una persona de significada reputació de la ciutat donés fe de la seva adhesió al règim.

Tot el procediment va estar guiat per la voluntat de deshumanitzar els funcionaris, d’utilitzar la seva dedicació al servei públic com a amplificador de la repressió i la por que el règim volia estendre. Com podrien viure tranquils la modista o el dependent de comerç quan aquells treballadors municipals, als que havien d’acudir per resoldre qualsevol tràmit administratiu, eren humiliats professionalment i en molts casos expulsats de la casa consistorial?

Òbviament, el rescabalament arriba tard: setanta-nou anys després que es produgué la depuració. És extremadament improbable que cap dels dos-cents trenta funcionaris que van patir la humiliació de l’expedient resti en vida. D’alguns potser serà difícil seguir-ne el rastre familiar. En tot cas, en un país on la memòria històrica es va recuperant a batzegades i a contracorrent, el compromís unànime de l’Ajuntament de Tarragona d’anul·lar els expedients de depuració del franquisme, rescabala la memòria i la dignitat dels nostres treballadors municipals i alhora dignifica al propi Ajuntament.

Pau Ricomà

Portaveu ERC-MES-MDC

Ajuntament de Tarragona