-Què opina de la moratòria de llicències per a nous establiments i de la limitació d’actes lúdics i culturals a la Part Alta de Tarragona?
-L’oci nocturn és una activitat econòmica important i forma part del teixit de la ciutat igual que els comerços, els restaurants o les gelateries, encara que és molt més complex per horaris. Crec que mantenir una oferta de qualitat és vital perquè Tarragona sigui atractiva; no obstant això, sí que penso que aglutinar tot a la Part Alta -locals, terrasses, festes … – és una mica injust, de manera que veig correcte l’esforç per descentralitzar.
-Creu encertada la gestió de la indústria de l’oci?
-Els empresaris mereixen tot el respecte, ja que hi ha moltíssima gent que es guanya la vida en aquest sector i l’Ajuntament rep uns ingressos per l’activitat econòmica que generen. Sé, perquè ho he viscut en primera persona, que l’equilibri és molt complicat per part de l’Administració.
-Quin creu que podria ser una solució, des de la seva posició?
-Des de la Plataforma Nits Q apel·lem a la part de responsabilitat que tenen els empresaris de l’oci nocturn per a facilitar el descans veïnal. Sabem que si es compleix la normativa amb rigor disminueixen les queixes, però també se’ns responsabilitza del que passa fora dels locals. No és just que els empresaris pateixin limitacions perquè alguna gent no sigui capaç de parlar en un to de veu més adequat, és a dir, que cal molta més conscienciació dels usuaris i no tant dels propietaris.
-Coneix alguna ciutat que posaria com a exemple d’aquesta gestió al casc històric? Per què?
-Totes les ciutats amb vitalitat en els centres històrics tenen els seus problemes de convivència. Realment l’equilibri és complicat i succeeix al Barri Humit de Lleó o en Malasaña, per citar dos casos. En aquest últim barri els veïns van demanar limitar les terrasses perquè a Madrid han proliferat moltíssim. A l’estiu es passa de restaurant a terrassa, i això provoca molèsties.
-Què milloraria si pogués influir sobre la gestió publicoprivada de l’oci a la Part Alta?
-Per a mi cal un exercici de major tolerància, que passa per reunir a totes les parts fins a aconseguir un punt d’equilibri basat en el respecte. Respecte al descans, per descomptat, però també respecte a l’activitat econòmica i la gent que se l’està jugant amb els seus negocis per generar riquesa i ocupació. Estem parlant de gent que es guanya la vida amb aquesta indústria. El problema més greu el provoquen els incívics, no els empresaris. Reus ens ha donat un exemple de bones pràctiques: allà la Guàrdia Urbana s’ha dedicat a perseguir l’incivisme i a sancionar amb duresa. A Tarragona s’han fet campanyes molt interessants en les que cal invertir, insistir i aprofundir, ja que els canvis d’hàbits només arriben a mig i llarg termini.
Patricia Antón. Portaveu Plataforma Nits Q / RP Casino Tarragona
