El ministre critica que s’utilitzin les llengües com a “instrument polític”
Redacció.- El ministre d’Educació i portaveu del govern espanyol, Iñigo Méndez de Vigo, ha assegurat aquest dimecres des del Congrés dels Diputats que respectarà la sentència del TC que anul·lava els 6.000 euros que havia d’aportar la Generalitat perquè alumnes que volguessin ser escolaritzats en castellà ho fessin en escoles privades però també ha reclamat que les institucions educatives catalanes apliquin la sentència del TSJC que estableix que almenys un 25% de les matèries s’imparteixin en castellà. “No entenc per què hi està en contra, això és donar drets a tothom i tractar per igual a tot el món. Les llengües són per conèixer-nos, enriquir-nos, parlar i no utilitzar-les com a instrument polític”, ha subratllat en una resposta al diputat d’En Comú Podem, Joan Mena, durant la sessió de control al Congrés.
Mena ha acusat el govern espanyol d’utilitzar el 155 per canviar el model educatiu i ho ha qualificat “d’il·legítim, classista, excloent i pensat per dividir”, un extrem que el ministre ha negat rotundament. “Aquest govern ni cap govern pot modificar el model educatiu en cap comunitat autònoma, amb 155 o sense”, ha replicat. “Un model educatiu depèn de la Constitució, després de l’Estatut, de la llei general bàsica i del Parlament. És això a Catalunya i en qualsevol comunitat autònoma”, ha insistit.
Segons les dades de què disposa el Departament d’Ensenyament, en els tres cursos que ha estat vigent aquesta disposició addicional, i fins el juliol de 2017, s’han tramitat 154 expedients directament a través del Ministeri. D’aquests, només se n’han estimat al voltant dels 50, ja que la resta no complien els requisits, en alguns casos els alumnes ja estaven escolaritzats en escoles privades o no es trobaven dins l’escolarització obligatòria, per exemple. Fins ara, la Generalitat no havia assumit el cost de cap d’aquestes escolaritzacions, tot i que en cursos anteriors, havia rebut la notificació dels ajuts que suposadament ha de finançar el Departament.
Segons les dades de què disposa el Departament d’Ensenyament, en els tres cursos que ha estat vigent aquesta disposició addicional, i fins el juliol de 2017, s’han tramitat 154 expedients directament a través del Ministeri. D’aquests, només se n’han estimat al voltant dels 50, ja que la resta no complien els requisits, en alguns casos els alumnes ja estaven escolaritzats en escoles privades o no es trobaven dins l’escolarització obligatòria, per exemple. Fins ara, la Generalitat no havia assumit el cost de cap d’aquestes escolaritzacions, tot i que en cursos anteriors, havia rebut la notificació dels ajuts que suposadament ha de finançar el Departament.
La petició es podia tramitar si el sistema públic no garantia l’escolarització en castellà que demanaven les famílies. En aquest sentit, una dotzena d’escoles fan, a dia d’avui, un 25% de classes en castellà per la reclamació de les famílies, una petició que, entre els anys 2011 i 2013, van fer 370 famílies.
Per la seva banda, en resposta al diputat de Ciutadans Juan Carlos Girauta, que li ha demanat si es garantiria el castellà a les aules i ha acusat el PP de no haver fet res al respecte quan tenia majoria absoluta, Méndez de Vigo ha retret a la formació d’Albert Rivera que “l’únic que facin és criticar o tuitejar” i que no presentin cap proposta a la subcomissió per al pacte educatiu.
