Mas: “S’està fent una reflexió sobre el control dels temps”

Mas ha assegurat que la sentència del TC sobre l’Estatut va “expulsar del marc legal” les aspiracions de Catalunya i ha recordat que l’objectiu polític de la independència “no és una invenció ni un capritx de quatre bojos”, sinó “quelcom compartit per una porció significativa de la societat catalana”. Segons l’expresident, ara al sí de l’independentisme “s’està fent una reflexió sobre el que ha passat, si hi va haver control dels temps i si hi ha una majoria suficient per donar els passos que s’han donat”, així com la reacció del govern espanyol. Ha destacat que les formacions sobiranistes sempre han busca un acord, i sempre han trobat la porta del govern espanyol “tancada”. També quan va demanar a Rajoy un pacte fiscal. “Mai vaig demanar ni un sol euro a Rajoy, i la resposta de Rajoy va ser taxativament que no, un cop de porta a una possible sortida que requeria coratge polític”.

Mas ha advertit que el 21D es poden repetir els resultats electorals del 27-S, i ha preguntat si això no mereix una resposta política per part de l’Estat “més enllà de posar gent a presó”. “Com pot ser que si és el principal problema de l’Estat no hi hagi ni una sola proposta per resoldre’l”, ha apuntat.

Albiol vol “replantejar” el model territorial

El líder del PPC, Xavier Garcia Albiol, ha rebatut el president Mas i ha afirmat que “no diu la veritat” quan assegura que el procés és fruit de la sentència de l’Estatut, perquè la seva formació va pactar amb el PP els pressupostos de la Generalitat els anys 2011 i 2012, ja després de la sentència. Segons Albiol, Mariano Rajoy no va poder donar un millor finançament a Catalunya en un moment en què Espanya estava a punt de ser rescatada, quan “no semblava raonable ni lleial presentar-se davant del president del govern a demanar finançament”. En aquests sentit ha afirmat que el procés neix de les “ganes del president de la Generalitat de xutar la pilota endavant, passar-li la responsabilitat a Rajoy i no governar” amb una “absoluta deslleialtat” al govern d’Espanya.

Albiol també ha advertit que qualsevol reforma de la Constitució no s’ha de fer per “satisfer els independentistes”, sinó que cal “replantejar” el model de relació entre estat i CCAA per saber “si el que hem fet fins al moment està be” i “si és raonable, per exemple, que una part de l’escola sigui instrument adoctrinament”. “Em sembla que no, si ens hem de replantejar qüestions de com és el país i les funcions les hem de replantejar en ambes direccions: de l’estat a CCAA i al revés”, ha dit.

Montilla: “La societat està més dividida”

El president Montilla ha defensat l’autonomia del PSC respecte al PSOE a l’època en què ell era president de la Generalitat i Zapatero del govern espanyol i ha apuntat que el procés independentista ha culminat “un cicle” de l’Estat autonòmic. Segons Montilla, el problema de l’Estatut es va generar fruit de la campanya de recollida de signatures del PP, i per una sentència del Tribunal Constitucional que va “ofendre” una bona part de la societat catalana, però després del procés Catalunya té “una societat més dividida, una economia més debilitada, i unes institucions més qüestionades”. Segons Montilla, cal que l’Estat faci una proposta per acontentar “la majoria de la societat catalana” mitjançant una reforma constitucional “que al final ha d’acabar amb un referèndum de la ciutadania”. Ha recordat que una part de la societat catalana “s’ha cregut” que Catalunya seria independent i ara cal explicar “quins errors de càlcul” ha fet l’independentisme començant per “parlar clar”.

Domènech reivindica una “llei de claredat” sobre Catalunya

El líder de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, ha recordat que Catalunya és avui en dia l’única CCAA que no té l’Estatut que van votar els ciutadans, i ha afirmat que mentre l’Estat no afronti que es troba davant una crisi a Catalunya no trobarà la solució al conflicte. Segons Domènech, les eleccions del 21D serviran per decidir com se solucionen els reptes immediats com l’existència de presos i el 155, però també per construir escenaris “d’àmplies majories i consensos” que vagin més enllà dels fulls de ruta actuals, com per exemple el que suscita el dret a decidir. En aquest marc, ha apostat per elaborar una “llei de claredat” al Congrés dels Diputats, i ha retret al PP que no tingui cap altra proposta política que el 155.